Els llibres de Proa Premià

ALBERTCALLS.BLOGSPOT.COM

2010-10-16T21:02:00.003+02:00

A partir d'ara podeu trobar els meus textos en el bloc Albert Calls, a l'adreça http://albertcalls.blogspot.com.

COMIAT DE PROA PREMIÀ

2009-04-14T20:21:00.003+02:00

Els últims mesos no han estat fàcils. El descens de vendes i les dificultats financeres, entre d'altres obstacles i problemes dels moments actuals, ens van fer prendre la decisió de tancar la llibreria després de més de 13 anys d'activitat comercial i cultural.

A molts dels nostres clients i amics els ho hem pogut comunicar personalment, però n'hi ha molts altres a qui no ha estat possible fer-ho i els hi voldríem transmetre per mitjà d'aquest escrit.

Més enllà del sentimentalisme i les emocions que poguem sentir en aquest moment, durant tots aquests anys que Proa Premià ha tingut les seves portes obertes, hem intentat oferir el millor servei possible, convençuts de lluitar contracorrent i amb la dificultat afegida de tenir el gran aparador comercial que és Barcelona al costat.

D'altra banda, durant tot el temps que hem estat oberts hem apostat per ser un espai multicultural, per integrar-nos amb la ciutat de Premià de Mar i per promoure el món del llibre i de la cultura en general en tots els seus aspectes. És per això que hem fet clients, però també amics, molts amics.

I és també per això mateix que volem acomiadar-nos amb la convicció d'haver donat un bon servei, que des del carrer del Nord-cantonada de L'alegria, hem estat un aeroport de sortida a milers i milers de llibres que han arribat als seus lectors, diverses generacions d'amants de la lectura en tots els seus formats.

En certa manera, Proa Premià ha estat una plataforma de llançament cap al lector d'aquest màgic món que són els volums d'històries, poemes, novel·les, contes... relligats, que ara formen part del patrimoni imaginari i intel·lectual de moltes altres persones.

Però no hi ha res que duri eternament, ja se sap i també ens ha tocat l'hora de volar a nosaltres.

Gràcies a tots i a totes pel suport al llarg dels anys i que els llibres continuïn vivint en tots nosaltres per sempre.

Sílvia Tarragó i Albert Calls

UN POEMA PEL RECORD

2009-03-21T10:55:00.006+01:00

A pocs dies del tancament definitiu de la nostra llibreria, la Meritxell, una joveníssima lectora i incipient escriptora ens va dedicar aquest poema que, crec, reflecteix el sentiment de tots aquells que estimem els llibres. Confesso que em va emocionar i m'afalaga saber que vam crear un lloc entranyable per a moltes persones com ella.

La Proa

Un lugar donde esconderme, evadirme del mundo frío del exterior,
un lugar cálido, en el que poder convertirme en hada,
y batir mis alas entre las pequeñas estanterías abarrotadas de historias,
esperándome silenciosas, encuadernadas en tapas blandas.

Un lugar que ya nunca más va a estar, tras la puerta de cristal,
que al abrirse, el repiqueteo de las dulces campanas,
invadía mis oídos, como la señal al entrar en otro mundo.

Y ahora, desde la cama de mi habitación,
los ojos se me humedecen y me duele el corazón.

Aunque sabía que nada era eterno, siempre me había creído la mentira,
creía que mi mágico lugar siempre iba a estar,
siempre iba a poder recorrer la pequeña pero encantadora librería.

Y es que a veces, las personas tienden a creer que las cosas buenas
van a estar ahí para siempre, pero en realidad,
acaban yéndose, despidiéndose entrecortadamente,
convirtiendo así los momentos felices, en un simple recuerdo.

Y aunque alguna parte remota de mí sabía que,
lo bueno siempre es efímero,
no deja de ser doloroso comprobarlo.

Trece años... Casi toda mi vida.
Y ahora se desvanece, como las sombras al amanecer.

Repetiría una blasfemia tras otra, enfadada porque mi pequeña burbuja,
mi pequeño y agradable mudo... desaparece.

Como la acogedora noche se ve obligada a retroceder
ante la imponente llegada del día,
y el sol abrasador eclipsa la tímida luz de las estrellas.

Aunque los sueños maravillosos
que he vivido en esta noche tan perfecta, sé que nunca lograré olvidarlos.

XEI

Nosaltres tampoc els oblidarem, Meritxell, moltes gràcies per aquest meravellós poema.

Sílvia Tarragó

CARE SANTOS GUANYA EL PREMI BARCO DE VAPOR

2009-03-18T14:26:00.003+01:00

L'escriptora mataronina Care Santos ha estat la guanyadora del Premio Barco de Vapor amb la novel.la infantil Se vende mamá. Es tracta del premi més important i millor dotat econòmicament en la seva modalitat. El jurat va donar a conèixer el veredicte en un acte celebrat ahir a la nit a Madrid.

Se vende mama és una novel.la per a nens d'entre 7 i 11 anys que explica la història de l'Oscar, un nen de nou anys que decideix vendre a la seva mare per E-bay. És un text amb sentit de l'humor que incideix en la necessitat d'acceptar a aquells que estimem tal i com som, malgrat que no siguin com a nosaltres ens agradaria.

Care Santos va nèixer a Mataró el 1970 i és autora d'una trentena de llibres, tant relats com novel.les, algunes de les quals són juvenils. Recentment publica la sèrie Arcanus amb força èxit entre el públic jove. Ha estat guardonada en altres ocasions i darrerament va quedar finalista del Premio Primavera de novel.la amb La muerte de Venus. La seva obra ha estat traduïda a una desena de llengües i exerceix de critica literaria des de fa quinze anys.

Moltes felicitats, Care!

Sílvia Tarragó

'LOS RESTOS DEL DÍA', de KAZUO ISHIGURO

2009-02-25T14:03:00.007+01:00

De vegades, et vénen a les mans llibres que t'obren els ulls o et reafirmen, com si hi haguès alguna cosa més enllà de l'atzar que fa possible que et trobis amb el que necessites en un moment determinat. Això és el que m'ha passat amb aquesta novel.la.

El protagonista fa un repàs mental que acaba sent un balanç del que ha estat la seva trajectòria vital: una vida al servei d'un lord anglès amb bona voluntat però sense sentit de la realitat.

El seu discurs és una brillant dissecció del que és la experiència, del que descobrim quan veiem les coses des de la perspectiva del temps. Una demostració de que les bones intencions poden ser perilloses quan es desconeix la veritable natura d'aquells que ens envolten.

"- Recuerdo una vez que vine, hace tiempo, y estaba aquel norteamericano. Fue con ocasión de una importante conferencia que mi padre había organizado. Recuerdo que el norteamericano estaba más borracho aún de lo que lo estoy yo ahora, y durante la cena se levantó de la mesa y se quedó allí plantado de pie, delante de todo el mundo. Entonces, dirigiéndose al señor y señalándole, le dijo que era un aficionado. Le llamó torpe y aficionado, y le espetó que se estaba metiendo en lo que no le llamaban. Y ahora le aseguro, Stevens, que aquel individuo no se equivocaba. Es verdad, Stevens. El mundo actual se ha convertido en algo sucio, donde los buenos sentimientos y la generosidad ya no tienen cabida. Usted mismo lo ha visto. Ha visto cómo manipulaban una naturaleza buena y generosa. ¿No se ha dado cuenta Stevens?"

Aquestes paraules, que adreça un personatge al protagonista cap al final de la història, posen de manifest una altra evidència de la que he estat conscient ara que es conmemora el centenari de Darwin: l'adaptació. Aquesta capacitat d'adaptar-nos és la que ens fa sobreviure. D'això depén la nostra existència.

No obstant, el pensament amb el que em quedo, el que vull recordar és el que gairebé tanca el llibre i dóna sentit al títol:

"Mucha gente prefiere la noche al día. Siendo así, quizá deba seguir el consejo de no pensar tanto en el pasado, y de mostrarme más optimista y de aprovechar el máximo lo que me resta del día."

Tampoc es tracta d'adoptar aquesta postura tant de moda de l'optimisme a ultrança, com a romàntica que sóc, en el més pur sentit idealista, la tristesa i la malenconia són el meu estat natural. Tanmateix, no porta enlloc culpabilitzar-se, i és per això que m'ha agradat tant aquesta darrera reflexió que, a més, podria resumir el meu darrer modus vivendi:

"Para personas como usted o como yo, la verdad es que basta con que intentemos al menos aportar nuestro granito de arena para conseguir algo noble y sincero. Y los que estamos dispuestos a sacrificar una gran parte de nuestra vida para lograr estas aspiraciones, debemos considerar el hecho en sí motivo de satisfacción y orgullo, cualquiera que sea el resultado."

No m'eximeixo dels meus defectes, errors o limitacions, senzillament intento adaptar-me.

Sílvia Tarragó

'KHADJI-MURAT', de LEV TOLSTOI

2009-02-23T13:08:00.004+01:00

Harold Bloom afirma que «Khadjí-Murat és, al meu parer, la millor narració que s'ha escrit mai o, si més no, la millor que jo he llegit».

La veritat és que a mi em va costar una mica entrar-hi, perquè havia de situar-me en el context: el del guerrer txetxè Khadjí-Murat qui, després d'haver lluitat contra els russos, canvia de bàndol i s'ha d'enfrontar al seu antic cap, Xamil, que ha empresonat la seva família. Però, un cop dins de la història, el retrat que fa l'autor de la natura humana em va semblar d'allò més precís. El desplegament que fa per a mostrar les diferents facetes del conflicte que acaben convergint en el punt en que s'adonen de la seva absurditat, és dels més lúcid que he trobat.

Tolstoi explica la lluita dels pobles del Caucas i dels soldats russos, ambdòs sota els tiranics designis dels seus caps. Homes tots ells iguals però diferents pel sol fet d'haver nascut a un lloc o a un altre, sent titelles dels poderosos.

Una reflexió totalment vigent de les nefastes conseqüències del desig de poder i l'ambició, per als quals la vida humana no té cap valor.

Sílvia Tarragó

PREMIO PRIMAVERA DE NOVELA 2009

2009-02-20T18:57:00.001+01:00

La sombra de lo que fuimos
Luis Sepúlveda

En un viejo almacén de un barrio popular de Santiago de Chile tres sexagenarios esperan impacientes la llegada de un hombre.

Cacho Salinas, Lolo Garmendia y Lucho Arencibia, tres antiguos militantes del ELN, el grupo de elite del partido de Salvador Allende, derrotados por el felón golpe de estado de Pinochet, víctimas de la sangrienta represión que anegó el país durante los años de plomo de la dictadura militar, condenados al exilio y al desarraigo, vuelven a reunirse treinta y cinco años después, convocados por un legendario luchador anarquista, a quien conocen como “el especialista” y al que esperan para ponerse a sus órdenes en el que debe ser un postrero golpe contra la oligarquía pinochetista.

El “especialista” es Pedro Nolasco, nieto de un mítico anarquista que en 1925 asaltó el Banco de Chile, en compañía de los “Justicieros”, los españoles Durruti, Ascaso y Jover, auténtico “Robin Hood” de la revolución allendista, azote de la oligarquía chilena, personaje mítico de la militancia izquierdista...

Enfermo de gravedad y con los días contados, contacta con Lolo Garmendia y le pide que reúna a un equipo de viejos militantes para ejecutar una postrera acción revolucionaria: recuperar un importantísimo alijo de dinero escondido en un antiguo restaurante por los grupos de oligarcas chilenos que, para hundir el régimen de Allende, sacaban de contrabando el capital de Chile.

Pero cuando Nolasco se dirige a la cita en el almacén, muere de forma grotesca, golpeado por el destino ciego en forma de un tocadiscos lanzado desde una ventana en medio de una violenta discusión conyugal.
El plan parece haberse ido al garete por la muerte del líder hasta que Garmendia se dirige a sus compañeros y, recordando la expresión favorita de su difunto compañero, les dice: “¿Qué, nos la jugamos?”.

La sombra de lo que fuimos es un virtuoso ejercicio literario que revela el uso magistral de los recursos narrativos de que hace gala su autor: el dominio del lenguaje, la creación de caracteres de personajes veraces, la capacidad de evocación, el uso eficaz de la elipsis, el empleo de un exquisito sentido del humor y de la ironía, matizada con una extraña mezcla de ternura y humanidad, los diálogos certeros, y la contención narrativa al servicio de una novela que narra la historia con una economía admirable.

Nada sobra, ni una sola palabra, en una narración que es puro músculo y encanto. Y esta maestría novelística está puesta al servicio de una emotiva historia crepuscular. Un relato que reivindica a los perdedores, a los heridos, humillados y ofendidos. Un retrato que dignifica a toda una generación devastada por la vesania de una oligarquía y ejército criminales, los del Chile de Pinochet.
Una novela escrita con el corazón y con el estómago, que no puede dejar de conmover al lector, arrancar su sonrisa y hasta su carcajada y, a la postre, hacerle reflexionar.

***

Luis Sepúlveda (Ovalle, Chile, 1949) tuvo un destacado papel como líder del movimiento estudiantil. Tras el golpe de Estado de 1973, fue primero encarcelado durante dos años, después, puesto bajo arresto domiciliario. Aunque logró escapar y permanecer en la clandestinidad casi un año, fue apresado de nuevo con sentencia de por vida por traición y subversión, finalmente convertida en exilio.
Tras un periplo por Argentina, Uruguay, Brasil, Paraguay y Ecuador, donde trabajó ayudando a las comunidades indígenas, en 1979 se unió a la brigada internacional Simón Bolivar que luchaba en Nicaragua. Después de la victoria de la revolución, trabajó como reportero.

Posteriormente se trasladó a Hamburgo (Alemania), aunque siguió viajando con frecuencia a América Latina y África. Desde 1982 a 1987 trabajó con Greenpeace en una de sus embarcaciones. Luego fue coordinador entre varias secciones de la organización. Desde hace varios años reside en Gijón (Asturias).
Entre sus obras destacan Un viejo que leía novelas de amor (1989, Premio Tigre Juan de novela), Patagonia Express (1995), Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar (1996), Historias marginales (2000), Moleskine, apuntes y reflexiones (2004) y La lámpara de Aladino (2008)

SEGON CENTENARI D'EDGAR ALLAN POE

2009-02-11T19:54:00.003+01:00

El mes passat va fer dos-cents anys del naixement d'aquest escriptor, tot un referent de la novel.la de misteri i de por, de la introspecció morbosa, de la filosofia descarnada, de la estètica gòtica que transcedeix i inspira, posem per cas, Tim Burton.

Recordo quan vaig descobrir aquest autor, allà per la meva adolescencia remota, i com van colpir-me aquelles històries angoixants, aquell buit insondable cap a on m'abocava el pànic, sent, com era, impressionable, les imatges i les sensacions que expressava em van conmoure tant que vaig haver de deixar de llegir-lo. Potser ara no em provocarien les mateixes sensacions, però és inegable la capacitat de remoure l'ànim i, sobretot, l'originalitat que va representar en el seu temps la seva manera d'escriure.

George Bernard Shaw el va descriure extremadament bé en l'article que va escriure sobre ell en motiu del primer centenari del seu naixement:

" Sobre todas las cosas, Poe es grande porque es independiente de las atracciones baratas, independiente del sexo, del patriotismo, de las peleas, del sentimentalismo, del esnobismo, de la gula y de todo el resto de las mercancías vulgares que circulan en su profesión. Eso es lo que le confiere una soberbia distinción. Aborda algo tan trillado como la emoción de una niña moribunda en Annabel Lee , y lo desvulgariza al instante. Ni siquiera pudo entretenerse con historias de detectives sin antes purificar la atmósfera de éstas hasta que se volvieron más edificantes que la mayoría de los himnos antiguos o modernos. Sus versos a veces alarman y confunden al lector dejando entrever su propia belleza; pero esa belleza no es nunca la belleza de la carne. Nunca se le podría decir, como hay que decir con cierta inquietud a tantos artistas modernos: "Sí, amigo mío, pero éstas son cosas que las mujeres y los hombres deben vivir , no escribir sobre ellas. La literatura no es el agujero de una cerradura para que gente con hambre de afectos espíe los banquetes del cuerpo". Desde luego, nunca se convirtió en algo así en manos de Poe. La vida no puede dar lo que él nos da, excepto mediante el gran arte; y su instintiva observancia de esta distinción y el hecho de que nunca mendigó, como mendigaría la mayoría de los escritores, hacen de él el más legítimo y el más clásico de los escritores modernos"

Profeta, ocell, o diable, continuarà segle rera segle responent-nos "Mai més".

Sílvia Tarragó

QUE POC COSTA LLEGIR....

2009-02-09T12:14:00.005+01:00

Una altra qüestió és disposar de temps... però la varietat que ofereixen les col.leccions de butxaca cada cop és més diversa, fins i tot en català, i em refereixo a l'editorial La Butxaca que ha fet una forta aposta per a treure tant clàssics com contemporànis, best-sellers com autors de prestigi.

Aquest mes hem dedicat un ampli espai a la llibreria per a que aquell qui vulgui o pugui, tingui la possibilitat de trobar la lectura més adient a un preu assequible.

Sílvia Tarragó

'LA CASA DE RIVERTON', de KATE MORTON

2009-02-02T19:09:00.004+01:00

L'acció comença a finals dels noranta per a fer un salt enrere vertiginós que ens porta als inicis de la Primera Guerra Mundial, a la mansió d'un aristòcrata anglès on la protagonista, llavors poc més que una nena, comença a treballar com a minyona.

Però els records d'aquesta nonagenària són un conjunt de secrets que el temps ha amagat fins que una directora de cinema decideix fer una pel.lícula sobre un poeta que va suïcidar-se a aquella casa. Aquest és el detonant que fa esclatar la memòria de la vella dona i la fa retrobar-se amb tots els fantasmes del passat, especialment amb la seva mestressa i la seva germana, però també amb els companys i en general amb tot un món que començava a canviar i a modernitzar-se.

Es tracta d'una novel.la detallista que es recrea en l'evocació d'una època i uns personatges que evolucionen lentament, de fet, tot passa en deu anys, deu anys intensos en els que la guerra incideix profundament deixant la seva emprempta no només en aquells que hi van lluitar sinó en tothom. És un retrat social amb una clara crítica a l'hipocresia i les convencions, però també un homenatge a la lleialtat un valor que els temps moderns van encarregar-se d'esborrar.

M'ha sobtat que l'edició catalana no tingui ni l'esborrany del guió ni la carta que la directora de la pel.lícula envia a la protagonista, perquè posa de manifest la diferència entre la ficció i la veritat, entre la imatge romàntica i la real que és, a la fi, una evidència més de la falsedat de les aparences.

Sílvia Tarragó

'LA CENA SECRETA', de JAVIER SIERRA

2009-01-30T18:29:00.002+01:00

Una altra novel.la de les que es poden trobar en format de butxaca és La cena secreta de Javier Sierra.

Quan es va publicar per primer cop encara cuetejava el fenòmen "Código da Vinci" i molta gent l'identificava amb aquest tipus d'història. Per a mi té molt més a veure amb El nombre de la rosa, en primer lloc perquè es situa en un periode històric i no en l'actualitat, en segon lloc perquè l'acció no és rellevant sinó la intriga. Es tracta d'una novel.la històrica amb una trama detectivesca que, a més, s'endinsa en enigmes històrics relacionats amb el simbolisme, la religió i, fins i tot, l'esoterisme.

El protagonista és un inquisidor enviat per les autoritats de Roma a Milà per a supervisar el treball de Leonardo da Vinci, alertats per unes cartes anònimes que els avisen que l'artista està introduint elements herètics en la seva pintura del Sant Sopar. L'inquisidor, que és expert en la interpretació de missatges xifrats, s'introdueix en la comunitat de frares intentat esbrinar tant el que hi ha ocult en la pintura com la identitat de l'autor de les cartes.

Una lectura d'aquelles que desperten la curiositat sobre temes que ignorem i que ens fan ganes de saber-ne molt més.

Sílvia Tarragó

'TRECE RUNAS', de MICHAEL PEINKOFER

2009-01-28T18:54:00.004+01:00

D'entre els molts llibres que ens arriben en col.lecció de butxaca, vull parlar avui d'aquest llibre, una novel.la que va sortir directament en aquest format i que vaig llegir sense massa entusiasme però que de seguida em va captivar.

D'una banda hi ha l'investigació extraoficial de la mort d'un noi a una biblioteca pertanyent a un monestir, que la policia tracta de fer passar per suicidi. D'una altra, l'arribada d'una jove anglesa per a casar-se amb un noble escocès del qual no en sap gaire. Les dues histories conflueixen per a descobrir que el que estan vivint va començar molt de temps enrera, en una Edat Mitjana en la que lluitaren els herois escocesos en un conflicte que determinaria el futur de la seva nació.

És una historia entretinguda, una novel.la que recorda el genere folletinesc on l'aventura, l'intriga i l'amor es barregen i ens arrosseguen al llarg de moltes pàgines sense cap altre pretensió que la d'entretenir.

Però, a banda de això, també s'hi troben algunes referències al món dels druides a més de fets històrics com el de l'expropiació de les highlands amb el rerafons del patriotisme i la lluita de classes.

És per això que essent com és Trece Runas, una novel.la sense pretensions, finalment sorprén per la seva capacitat de descobrir-nos un món fantàstic i un altre de real amb bellísimes descripcions d'una terra de passions com és l'escocesa. Per no parlar del protagonista que no és altre que Walter Scott, l'autor de novel.les tan conegudes com Ivanhoe o Rob Roy.

Sílvia Tarragó

PRESENTACIÓ A LA LLIBRERIA PROA PREMIÀ

2009-01-25T09:48:00.002+01:00

Diari d'un soldat de pic i pala,

d'Isidre Bachs Colomer
i Antoni Bachs Torné

Les cròniques narren grans batalles, conserven el nom d’estrategs genials i parlen de milers de combatents ressenyats en xifres anònimes. Aquest llibre aporta la veu d’un dels molts soldats desconeguts de l’Exèrcit Popular que va sentir la necessitat d’escriure, dia a dia, els petits o grans esdeveniments en què es va trobar involucrat en les contraofensives republicanes al Segre. La família va conservar els escrits i avui podem tenir notícia d’un soldat de pic i pala, un de tants, que deixà constància dels continuats moments difícils, el cansament, la gana i el fred, la por i la incertesa, a voltes la ràbia, també dels motius d’esperança, les notícies de la família, el pa, el vi i la manta compartits amb els companys. I, sovint, l’enyorança dels éssers estimats i el rebuig de la guerra, una guerra que no és la seva, és la d’uns altres que no són allà, sota la pluja i les bales.

Acte de presentació a càrrec
d'Antoni Bachs Torné

Dijous 12 de febrer a les 19.30h,
a Proa Premià

'CARTAS DE AMOR Y DESAMOR', d'ESPIDO FREIRE

2009-01-23T18:30:00.003+01:00

«Yo te recordaré tomando champán a escondidas en el cumpleaños de mi hermano...

»...te recordaré saltando de balcón en balcón el día que olvidaste las llaves, me recordaré durante aquel baile contigo con el vestido azul que te gustaba, nos recordaré rotos en llanto en el entierro de tu madre. Y quiero llenar el resto de años que nos quedan de recuerdos, quiero que creemos ahora la vida que luego será pasado, en lugar de que una laguna plácida y quieta se extienda de aquí allá. No es esto con lo que soñaba. Y como ya no somos niños, como todas las capacidades, y la fuerza, y el valor, todo lo que poseemos, lo conocemos ya, ven, habla conmigo. Vamos a convertirnos en viejos».

Es tracta de sis cartes que tracten sobre l'amor acompanyades de unes imatges suggerents i un disseny molt atractiu. El publica 451 Editores el mes vinent i pot ser un bon regal pels qui volguin un detall el dia dels enamorats.

Sílvia Tarragó

'LAS CARAS DEL TIGRE', de ALFONSO MATEO-SAGASTA

2009-01-19T19:04:00.004+01:00

Una novel.la que barreja la intriga amb la paleontologia i ens acosta al tema de l'evolució humana, plantejant una qüestió ètica.

Arran d'un accident, una treballadora d'una companyia d'assegurances fa la descoberta més important dels darrers segles i ens acosta als postulats de Darwin i a la paleontologia. Però d'una manera amena i fàcil d'entendre, que ens aboca a un abisme de mil.lenis on les espècies sorgeixen i desapareixen i on nosaltres som només una conseqüencia arbitraria o potser no....

Interessant lectura pels que els agradi el tema de l'evolució humana o, millor dit, (perquè evolució implica millora i no tinc clar que haguem millorat) la hominització.

Sílvia Tarragó

'LA SOCIEDAD LITERARIA Y EL PASTEL DE PIEL PATATA DE GUERNSEY", de Mary Ann Shaffer y Annie Barrows

2009-01-14T18:37:00.003+01:00

Sortirà demà a la venda publicat per RBA. Encara estic immersa en la seva lectura però crec que es una bona aposta la que ha fet aquesta editorial, una novel.la escrita en forma epistolar que t'arrossega fins al cor dels personatges que bateguen al compàs de la literatura.

Sílvia Tarragó

"LA BUTXACA" TREURÀ INTERESSANTS NOVETATS AQUEST MES

2009-01-02T11:36:00.003+01:00

M'alegra veure com aquesta editorial segueix treient llibres en català i a un preu molt assequible.

Aquest mes de gener sortirà El conte número tretze, una novel.la d'èxit bastant recent, El clan de l'ós de les cavernes, un clàssic que feia temps no es trobava ja en català, Els llops, una novel.la de casa nostra de la que, curiosament, he parlat en el post anterior, també de casa nostra Un crim imperfecte i Les maternitats d'Elna. Literatura en majúscules la de Van venir com orenetes, i els clàssics Moby Dik i Alícia al país de les meravelles.

'LA SEGONA MORT DE JESÚS DE NATZARET', de FRANCESC PUIGPELAT

2008-12-27T12:54:00.004+01:00

De moment, tot el que he llegit de Francesc Puigpelat m’ha agradat força: Roger de Flor, el lleó de Constantinoble, va ser una interessant descoberta i Els llops una agradable sorpresa pel canvi de registre, res a veure amb la novel.la històrica escrita de forma epistolar de la primera però igualment atraient. El seu darrer llibre, La segona mort de Jesús de Natzaret, torna a revelar la capacitat innovadora d’aquest escriptor, la seva habilitat no només per a escriure sobre temes i gèneres diferents, sinó també per a fer-ho en diferents estils.

Aquest cop utilitza la forma d’una mena de diari, un estudi, dut a terme per un banquer empès a fer d’investigador i que ens descobreix una trama que va més enllà de la conxorxa per a revelar les fonts primitives de les creences en les quals es basteix tota religió, costum i tradició.

Tinc debilitat per aquests temes, per això de seguida vaig descobrir la petjada del meu admirat Robert Graves, però hi ha molt més que, gràcies a aquesta novel.la, estic descobrint i, per suposat, gaudint d’una història que arrela en els mites que són, al cap i a la fi, la nostra inquietut més pregona.

Sílvia Tarragó

'EL ARTE DE CONDUCIR BAJO LA LLUVIA', de GARTH STEIN

2008-12-22T11:01:00.010+01:00

Aquesta és la història d'un noi, mecànic i pilot de carreres de cotxes, que ha d'enfrontar-se a una tragedia a la seva vida i als problemes que se'n deriven. La història ens la explica el seu gos, Enzo, qui des de la seva particular perspectiva fa una reflexió senzilla i a la vegada lúcida de com encarar-se a les dificultats, prenent el símil de la conducció com a metàfora.

Es tracta d'una novel.la que també podria encabir-se dintre de les lectures de "pensament positiu", un autoajut disimulat quina originalitat rau en el narrador, una mica en la linia inaugurada amb El curiós incident del gos a mitjanit, que posiciona al lector dins l'òptica d'algú que es mira les coses de manera molt diferent a l'habitual, que sol ser la nostra.

Les conclusions del gos per a mi són molt encertades, en l'única cosa en que no estic d'accord és amb el desig que sent de reeencarnar-se amb ésser humà, jo, en canvi, voldria reencarnar-me en gos.

http://es.youtube.com/watch?v=6XQfDq8pMWU

Sílvia Tarragó

SUGGERIMENTS DE NADAL IV

2008-12-16T19:56:00.003+01:00

Els més petits, els que encara no saben o tot just comencen a llegir, tenen també un ampli ventall on triar.

De 0 a 2 anys

Els llibres de bany o els de roba. Els de cartró com les col.leccions Els llibres del nen petit, El petit Edu o Llibres d'en Dudu, i també els que es poden penjar al cotxet com els Buga Buga Maisy.

Per a que aprenguin vocabulari, Les meves primeres 100 paraules amb 100 imatges agrupades per temes: colors, transports, a banyar-se, a dormir....

Per a que gaudeixin amb textures, colors i finestretes, la col.lecció Toca,Toca o Kimiko amb títols com L'avió, L'elefant, El gat, El porquet...

De 2 a 4 anys

Pels nens que volen una història amb solapes que s'aixequen, Els llibres del senyor Coc, un cocodril que s'ho passa d'allò més bé tant si neva, com si plou, com si fa sol. També la col.lecció XicDoc, uns llibres per llegir amb les mans.

Si són més atrevits i volen desplegables espectaculars dins les pàgines, Els llibres del Tat: El gran ós polar, La gallina feliç, El lleó gandul, El Tauró poca-solta...

Per aprendre una miqueta, Les històries de l'Àlex, que els ensenyen a vestir-se a dir adù al bolquer o al xumet amb una guia pedagògica al final del llibre.

De 4 a 6 anys

Per començar a llegir, la col.lecció El cavall volador en lletra de pal i manuscrita.

Pels que ja coneixen la lletra manuscrita la col.lecció Dolents de conte, amb pictogrames i un joc de cartes per a jugar a les famílies. També la col.lecció La llar dels contes que inclou figuretes imantades dels pesonatges i una làmina.

Finalment, a qualsevol nen d'aquestes edats els encanten el calendaris com el Teo, ja un clàssic, les Tres Bessones o el de Pocoyó, que ha sortit nou aquest any.

Sílvia Tarragó

SUGGERIMENTS DE NADAL III

2008-12-12T20:50:00.002+01:00

- Pels que tenen més de 10 anys

Per aprendre: Els exploradors de National Geographic amb títols com L’espai, Aus, Roques i Minerals, Balenes i dofins, Taurons, Insectes i aranyes, entre d’altres. Molt interessants també els de Larousse amb imatges amb 3D sobre Depredadors, Volcans i terratrèmols, Oceans o El cos humà, i els de l’editorial Llançalletres que tracten d’indrets com el Desert, les muntanyes, els oceans o les cases dels animals.

Sobre mites i fantasia: Gaudeix amb la Mitologia d’Edebé amb activitats i jocs, Mitologia de Montena amb informació combinada amb un disseny molt atractiu.

Clàssics originals: els que ha editat Cruïlla, Dràcula i 20.000 llegües de viatge submarí, convinant còmic, desplegables i relleus.

Per a bons lectors: si els agrada la fantasia Les rondalles del Bard Gallard de l’autora de Harry Potter o Brisingr, continuació de la saga iniciada amb Eragon. Si prefereixen les aventures o el misteri, els de la Moolly Moon, Mini Minus i la màquina Xuclacervells o Profunditats, continuació de Túnels. Més realista la novel.la Per què tothom em mira això del cap? Sobre una noia musulmana que tracta el tema del mocador de forma divertida, també d’humor, en aquest cas negre, Ghostgirl, una novel.la molt original sobre una noia que se sent invisible.

- Per més de 13 anys

La saga de Crepúsculo que està fent estralls i més des que es va estrenar la pel.licula, als lectors d’aquesta sèrie els agradarà també Despertar i Conflicto de L.J. Smith. I pels que prefereixin la història i l’aventura La creu del Nil o L’ordre de Santa Cecília.

Sílvia Tarragó

SUGGERIMENTS DE NADAL II

2008-12-04T13:51:00.003+01:00

Els nens i nenes que ja saben llegir tenen una gran varietat de títols on triar depenent de les seves preferències i dels seus gustos. Començarem des dels primers lectors fins als 10 anys:

Entre 6 i 8 anys:

Pels amants dels animals la col.lecció Minizoo, és una bona tria: convina fotos i textos senzills per a que els nens aprenguin al mateix temps que llegeixen.

Si els agrada aprendre, els llibres de Joc Doc tracten de manera visual i participativa temes com la Prehistoria, el planeta Terra, Egipte o la música entre molts d’altres. També la col.lecció Mini Larousse amb títols com Animals del món, la Granja, Cavalls i ponis...i la nova Juguem a, sobre cuiners, mestres, bombers i metges.

Pels que gaudeixen de les endevinalles el recull M’endevines? és una bona eina per a que aprenguin de manera divertida i engrescadora estimulant l’atenció, la memòria i el raonament i potenciant la lectura.

Per acostar-los als clàssics Els petits universals ofereixen adaptacions de Les aventures de Tom Sawyer, El llibre de la jungla, El cas misteriós del doctor Jekyll i Mr. Hyde o Dràcula.

Si son bons lectors poden gaudir de les aventures del Capità Calçotets, una divertida sèrie amb molt d’èxit, del Detectiu Puzzle, si els agrada la intriga, o Tres amics i un papagai, que convina intriga amb una mica de misteri en un castell.

Els més fantasiosos gaudiràn amb La Tina superbruixa i en Pitus, que és el seu germà petit, uns relats d’aventures plens de màgia.

Entre 8 i 10 anys

Qualsevol de la sèrie Geronimo Stilton, una col.lecció amb moltíssims seguidors que ha portat fins i tot a la seva germana Tea a explicar les seves aventures, més adreçades a les nenes.

Pels qui els agrada l’Stilton o la Penya dels Tigres, és molt recomanable i interessant la nova col.lecció La tribu de Camelot, escrita per Gemma Lienas, que té com a protagonista a la Carlota (dels coneguts llibres Així és la vida Carlota, El llibre vermell de la Carlota, etc...) que quan era petita resolia enigmes amb els seus amics, uns llibres plens d’informació, curiositats i experiments que complementen la història.

Bat Pat és una altra col.lecció, en aquest cas sobre un rat penat detectiu, que està tenint molt èxit. Esperem que aviat el tradueixin al català i potser arribi a despertar la mateixa passió que l’Stilton.

Si a més de la intriga els agrada l’art, la col.lecció Els investigadors de l’art els portarà a llocs tan interessants com Luxor, Venecia o Nova York.

Un altra col.lecció d’èxit és Tina Superbruixa i una opció per a les nenes que els agradi aquest tipus de lectura seria Katie Kazzoo, que té un secret màgic, Junie B. Jones, la nena més superdivertida o La colla de la Pega Dolça, una colla de quatre amigues que resolen enigmes.

Molt recomanable per la temàtica i per la presentació, la col.lecció Clàssics explicats als infants que inclou títols tan atractius com L’Odissea, Tirant lo Blanc, El Cid, Platero i jo o les Llegendes de Becquer. Destacable també, en aquesta linia, La fabulosa llegenda del rei Artus de Jordi Sierra i Fabra amb dibuixos de Francesc Rovira, una brillant aproximació a aquest mite.

Deixem pels propers suggeriments els nens de més de 10 anys i els de menys de 6.

Sílvia Tarragó

SUGGERIMENTS DE NADAL I

2008-11-28T13:57:00.009+01:00

Pensant en tots aquells que vulguin triar un llibre com a regal per a aquestes festes, hem elaborat una sèrie de recomanacions que englobarien, si fa no fa, les diferents preferències.

- Per a grans lectors: El viatge de l’elefant de Saramago, Un home a les fosques de Paul Auster, After Dark de Haruki Murakami, Botxan de Natusume Sôseki, Los objetos nos llaman de Juan José Millás, Tretze tristos tràngols d’Albert Sánchez Piñol o Altres colors d’Orhan Pamuk.

- Pels amants de la novel.la negra: Els homes que no estimaven les dones i La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina de Stieg Larsson, La mort d’Amalia Sacerdote d’Andrea Camilleri o El xinès de Henning Mankell.

- Pels qui prefereixen novel.la històrica: La venjança del bandoler de Martí Gironell, Serrallonga de Rafael Vallbona, El ejercito perdido de Valerio Massimo Manfredi, Antoni i Cleopatra de Colleen McCullough o Los guardianes del libro de Geraldine Brooks.

- Pels que gaudeixen amb l’humor i la originalitat: El consol d’Anna Gavaldà o L’elegància de l’eriçò de Muriel Barbery.

- Pels qui volen novel.les amb missatge: El arte de conducir bajo la lluvia de Garth Stein o La lotería de Patricia Wood.

- Pels qui prefereixen l'assaig al voltant de la cultura: Luz de vísperas de Mauricio Wiesenthal.

- Pels qui els agrada el pensament i la ciència: La bona vida d’Àlex Rovira o Por qué somos como somos d’Eduard Punset.

- Pels qui volen novel.la gràfica: Sopa fría de Charles Masson o El capote de Nikolái Gógol.

- Per a recordar: Esther y su mundo o Emma es encantadora

- Pels més cinèfils: Los tesoros de Marilyn Monroe o d’Audrey Hepburn, 34 actores hablan de su oficio d’Arantxa Aguirre, Las damas de Hitchcock o Conversaciones con Woody Allen.

- Pels amants de l’art: Treinta y seis vistas del monte Fuji d’Hokusai o Paris.Cuaderno de viaje també de Londres, Nueva York o Venecia.

- Pels de la música: Serrat algo personal o U2 por U2.

- Pels de la fotografia i les imatges del món: llibres de regal com Agua, Tierra o Egipto.

- Pels més espirituals: Sabidurías, Despertares, Ofrendas o Pensamientos, llibres amb 360 reflexions de diferents religions o cultures acompanyades de bellísimes imatges.

- Per sopars de nadal i amics invisibles: Calendari de la fauna atzarosa mediterrania 2009, Bloc Maragall 2009, llibres de butxaca en català i castellà, Agenda Mandales 2009 o calendaris tipus bloc del 2009, Mafalda/Garfield/Coelho/Osho/Benedetti....

Esperem que aquests suggeriments serveixin com una petita guia que permeti trobar el llibre més adient per a cadascú. Properament farem els corresponents a joves i nens.

Sílvia Tarragó

QUIN GOIG LA LLIBRERIA!

2008-11-26T20:17:00.003+01:00

Potser sigui passió de mare però trobo que fa goig la llibreria ara que s'acosta Nadal, m'agrada la varietat i originalitat dels calendaris (encara que en català continuen en franca minoria), de les agendes i del "tacos" i com a consumidora d'aquest tipus d'objecte em costa decidir-me... només tinc clar el Calendari de la fauna atzarosa mediterrània d'editorial Gelpí, tot un clàssic en aquesta casa i que aquest any és particularment atractiu.

Sílvia Tarragó

'MAUS' d'ART SPIEGELMAN

2008-11-25T13:15:00.003+01:00

Després d'haver llegit el fenòmen El noi del pijama de ratlles i la genial Adreça desconeguda (comentades en el seu dia en aquest blog), em vaig recordar d'aquest clàssic del còmic, millor dit, de la novel.la gràfica ja que és un dels primers exemples de com dibuix i lletra poden esdevenir literatura.

No puc imaginar una manera millor d'explicar el que sabem sense un sentimentalisme excessiu, ni una anàlisi profunda, es tracta,senzillament, del relat que en fa un supervivent i que el seu fill expressa tal com l'escolta i ens arriba despullada de qualsevol judici o excés dramàtic, sense buscar res més que transmetre una experiència, devastadora, sí, però des del punt de vista més humà que és, al cap i a la fi, el que veritablement importa.

Original el fet de retratar els homes com a diferents animals, els jueus com a ratolins fent una clara referència a la cita que recull el llibre:

"Mickey Mouse es el ideal más lamentable que jamás haya visto la luz... Un sentimiento sano indica a cualquier joven independiente y a toda juventud honorable que esa alimaña sucia e inmunda, el mayor portador de bacterias del mundo animal, no puede ser el tipo ideal de animal... ¡Fuera la animalización judía del pueblo! ¡Abajo con Mickey Mouse! ¡Lucid la cruz gamada!" Artículo de periódico, Pomerania, Alemania, mediados de la década de 1930.

Així, una opinió pren la forma d'un ratolí com a representació d'allò que es vol destruir, esdevenint un estigma contra el qual no hi ha més lluita que la resistència. Mouse deixa de ser Mickey, és simplement la bèstia bruta i immunda.

Sílvia Tarragó

LA GALERIA AIMARA FARÀ UN COL·LOQUI AMB L’ESCRIPTOR BRITÀNIC-SUDANÈS JAMAL MAHJOUB

2008-11-21T19:36:00.003+01:00

Desembre la Galeria Aimara proposa una nova activitat cultural, un col·loqui amb l'escriptor britànic-sudanès establert a Barcelona Jamal Mahjoub.

Mahjoub és autor de moltes novel·les traduïdes a moltes llengües i guanyador d'alguns premis. Dues de les novel·les, Viajando con Djinns i El naúfrago de Argel, estan traduïdes a l'espanyol i d'alguna manera són una reflexió sobre el fet de viure "entre cultures", una reflexió sobre la relació entre jo i l'altre, una reflexió, en definitiva, sobre la identitat.

La Galeria d'art Aimara és al carrer Jacint Verdaguer 135 de Premià de Mar.

DIJOUS 27 DE NOVEMBRE SURT EL DICCIONARI DE LA LITERATURA CATALANA

2008-11-18T11:02:00.002+01:00

Editat per Enciclopèdia Catalana, es tracta d'un diccionari de la literatura catalana de tots els temps, tots els territoris i tots els gèneres, elaborat amb les aportacions de més de 100 especialistes dirigits per Àlex Broch (crític, editor i professor de literatura), que explica la vida i l'obra dels escriptors catalans, que indica la bibliografia que els ha estudiat i que descriu amb aprofundiment les seves principals obres.

- 4.000 entrades (autors, obres i personatges literaris)

-Dels orígens fins als joves autors nascuts fins al 1975

- Escriptors de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Franja de Ponent, Catalunya del Nord i L'Alguer

- Incorpora també crítics, historiadors i investigadors catalans i estrangers

- Inclou molta bibliografia per a cada entrada i bibliografia general

- Annex de tots els premis literaris

"Un diccionari és una obra filològica de referència per a consultes puntuals, però aquestes poden ser cada vegada més habituals, i aleshores esdevé una peça de gran valor intel·lectual i humanístic, ja que permet descobrir unes biografies que presenten un treball específic, un propòsit d'obra i un món interior. La riquesa acumulada, el capital humà, intel·lectual i literari que reflecteixen les pàgines d'aquest Diccionari concentren tot el que la nostra cultura literària ha estat capaç de construir al llarg de la història." Àlex Broch

'L'INCAL', de MOEBIUS i JODOROWSKY

2008-11-16T14:24:00.002+01:00

Edició integral

Publicat per Glénat

‘L’incal’ és una novel·la gràfica que va ser el referent per a tota una generació de lectors, que descobríem els còmics en revistes periòdiques que ara ja no existeixen només que a les taules dels llibreters de vell.

Per sort, però, ara, els lectors en català poden accedir a aquesta magna obra de còmic gràcies a la traducció de Vanessa Molina Clément.

Moebius és tot un referent en el camp del dibuix de la historieta i Jodorowski un escriptor àmpliament reconegut. De la síntesi d’aquests dos genis, entre d’altres obres, va néixer ‘L’incal’, una narració que en dues-centes noranta-dues pàgines dibuixades en vuit anys, trenca els motlles de la ciència ficció i obre nous camps que han estat imitats fins a la sacietat.

‘L’incal’ explica la llegenda de John Difool, un miserable detectiu privat que acabarà salvant l’univers, en una trama narrativa que interrelaciona els gèneres i els símbols, l’aventura heroica i el tarot, la recerca iniciàtica i el somni, la paròdia i molts ingredients més que atreuen el lector fins a la darrera pàgina d’aquest volum.

Albert Calls

'LOS GUARDIANES DE GA'HOOLE', de KATHRYN LASKY

2008-11-16T13:43:00.002+01:00

Publicat per Ediciones B

Sèrie integrada per diversos volums: ‘La captura’, ‘El viaje’ i ‘El rescate’, que permeten anar resseguint una història carregada de valors que joves i grans poden gaudir amb el mateix plaer lector.

Òlibes i mussols en estat natural són els protagonistes d’aquests llibres. N’hi ha de totes les varietats, tamanys i estils.

El jove Soren i els seus amics són segrestats i internats en una mena de camp de concentració de tall feixista, on volen eliminar la seva personalitat i convertir-los en números a partir de diversos procediments de tortura psicològica.

Davant d’aquesta situació, hauran de lluitar contra els malvats de l’acadèmia San Aegolius i buscar el Gran Arbre Ga’Hoole, un lloc mític en el qual totes les òlibes hi alcen el vol per realitzar bones accions.

Aquesta sèrie, que ha triomfat als EUA, amaga molts valors i ens acosta al món natural des d’una perspectiva de la fantasia heròica. La màgia i la imaginació caminen juntes en uns relats que aporten valors sense deixar de banda l’acció, ni tampoc les característiques dels animals, encara que per exigències de la història, aquests estiguin plenament humanitzats.

Albert Calls

BOTXAN, de NATSUME SÔSEKI

2008-11-10T18:25:00.002+01:00

Editat en català per Proa i en castellà per Impedimenta (en una edició preciosa, per cert).

Malgrat ser una novel.la consagrada i el seu autor ben conegut al seu país, el Japó, on es va publicar l'any 1906, aquest és el primer cop que s'edita en castellà i en català. La operació ha estat tot un èxit, doncs ha estat la guanyadora del premi llibreter d'enguany.

Es tracta de la història d'un jove de Tòquio que ha d'anar a treballar de mestre a una illa del Japó, allà es trobarà amb una sèrie de personatges i de circumstàncies que anirà relatant de manera desimbolta, fins i tot amb tocs d'humor, i evidenciant la complexitat de les relacions humanes.

He llegit que aquest escriptor ha influenciat a Mishima i a Murakami entre d'altres, personalment el trobo ben diferent, molt més lleuger que Mishima i més realista que Murakami, l'he llegit amb un no res, disfrutant de la ingenua simplicitat amb la qual retrata els trets humans, les senzilles reflexions que n'estreu, i, sobretot, la vigència que fa que ens sentim propers al protagonista i als seus pensaments i conclusions.

De tota la novel.la, em quedo amb el moment en el que van a pescar, un moment que serà de vital importància, el detonador de tot el que s'esdevindrà, i d'aquest moment em quedo amb la reflexió de "Botxan", el protagonista, un exemple del que és el seu raonament:

"Els que pesquen o cacen, en general, són gent sense pietat. Com s'explica, si no, que els faci contents matar unes pobres bèsties. És normal que tant els peixos com els ocells s'ho passin més bé vivint que no pas sent immolats. Si fos un home que per a viure hagués de pescar o caçar, ho entendria; però guanyant-se la vida sense problema, a sobre té el vici de matar animals: trobo que és un luxe odiós. És el que jo penso, però no li ho vaig dir perquè, com que és llicenciat en literatura, parla com un llibre i estava segur que no el podria vèncer discutint".

Una altra cosa que em va cridar moltíssim l'atenció, va ser quan comenta el que costa llogar un pis: menys de la meitat d'un sou!!!! Així si que es pot viure, si un lloguer ara fos menys de la meitat d'un sou, la gent no només podria independitzar-se, sinó que fins i tot podria dedicar-se als fills atès que no caldrien dos sous. Aquí si que la novel.la no és gens vigent.

Destacables les referències i els dobles sentits sobre els Haikus, jugant amb el coneixement que de la literatura japonesa té el lector, per la qual cosa són útils les explicacions a peu de pàgina. Un efecte més de la ironia d'aquest escriptor.

Sílvia Tarragó

MANKELL TREU UNA NOVA NOVEL.LA LA SETMANA VINENT

2008-11-06T13:48:00.004+01:00

Un matí glaçat del gener del 2006, un fotògraf fa un descobriment aterridor: dinou persones han estat assassinades al poble suec de Hesjövallen. La policia sospita que el crim és obra d’un pertorbat; però la jutgessa Birgitta Roslin, que s’interessa en el cas quan s’assabenta que entre les vícitmes hi ha la família doptiva de la seva mare, defensa una altra teoria.

Seguint la pista d’una cinta de seda vermella trobada damunt la neu, descobreix un sospitós vingut de fora i una trama inquietant i oculta que sembla que arrenca de Pequín. Birgitta no sap que tot es remunta a una vella història de l’any 1860, quan milers de xinesos van ser conduïts als Estats Units i forçats, gairebé com esclaus, a treballar en la construcció del ferrocarril de la costa oest.

Les conseqüències d’aquesta dramàtica odissea, protagonitzada pels germans Wu, San i Gou Si, arriben fins a la poderosa i conflictiva Xina del segle XXI, on les cruentes lluites de poder en el si del Partit Comunista Xinès decideixen el futur del país a les portes dels Jocs Olímpics. Però la persecució de l’assassí que emprèn Birgitta Roslin, en solitari i al marge de la policia, s’interromp quan sent al clatell l’alè fred dels qui la segueixen i volen posar fi a la seva vida.

Aquest és l'argument de la nova novel.la de Henning Mankell, El xinès/El chino, editada per Tusquets Editores i que es posarà a la venda el proper 12 de novembre.

Sílvia Tarragó

PREMIS LITERARIS DE LA VALL D'UIXÓ

2008-11-04T18:01:00.001+01:00

BROSQUIL edicions

www.brosquiledicions.es

Sílvia Tarragó i Alba Camarasa obtenen els Premi Literaris de la Vall d’Uixó

La veu del Roure de l’escriptora Sílvia Tarragó ha estat l’obra a la que un jurat presidit per Annabel Palasi i format pels escriptors Arcadi Garcia, Vicent Penya i Manel Alonso li ha atorgat el Premi de Narrativa Ciutat de la Vall d’Uixó, 2008.

Sílvia Tarragó i Castrillón (Barcelona, 1968) va néixer al barri de Sant Andreu i viu a Cabrera de Mar (el Maresme).

Des de 1995 està al capdavant de la llibreria Proa Premià, a Premià de Mar. És autora del llibre de relats Ciutats de l’impossible (Brosquil Edicions, 2001) i de nombrosos contes publicats en volums col·lectius. En el gènere poètic va guanyar la XIII ª Mostra Literària del Maresme el 1996. I el 1998 va obtenir el Primer Premi de Poesia Alella a Maria Oleart, amb el recull La vida vençuda, publicat per La Comarcal Edicions. També és autora del poemari Rails escapçats (7 i mig, 1998) i la seva obra ha estat seleccionada per formar part d’antologies de destacades autores catalanes, com ara Contemporànies (Institut Català de la Dona , 1999) o Segle XXI (Capaltard, 2001). Més recentment, una selecció de la seva obra poètica ha estat reunida en l’antologia Estiu immòbil (Ajuntament de Cabrera de Mar, 2007).

Beatriu, la protagonista de La veu del roure, naix en un poble on les supersticions i les rondalles a la vora del foc són encara vigents, en un temps on la natura és capaç d’estimular la imaginació i la fantasia és a tocar de la realitat. Potser per això, acaba convertida en un dels personatges del conte en què esdevé la seva història i diverses vivències l’acosten cap a un món ocult i primigeni, al marge de la dolorosa realitat que l’aïlla de la gent, fent-la formar part d’un nou univers desconegut i màgic.

Isabel, una nena inquieta i curiosa, descobreix el que Beatriu amaga i s’adona que la realitat no és única, que sempre hi ha més secrets, experimentant per ella mateixa l’inexplicable de la màgia del bosc i les forces que hi habiten.

La veu del roure és una narració intimista, però també inquietant, on s’aprofundeix en els orígens de l’imaginari, desvetllant l’imprecís límit que el separa de la realitat en el qual es mouen uns personatges senzills i propers. Les llegendes, com es demostra en aquest relat, sempre són reflex de fets reals.

Apologia dels dies de la joveníssima poetessa Alba Camarasa ha estat l’obra a la que un jurat presidit per Annabel Palasi i format pels escriptors Leopoldo Peñarroja, Mercè Claramunt i Manuel Bellver li ha atorgat el Premi de Poesia Jordi de Dant Jordi Ciutat de la Vall d’Uixó, 2008.

Alba Camarasa i Baixauli va nàixer a Guadassuar –Ribera Alta-, l'any 1987. És diplomada en Educació Social, i actualment és estudiant de Postgrau en la Universitat de València.

En 2007 participa en el I taller de l'Aula de Poesia en Valencià, organitzat per la mateixa universitat, en el qual va tindre com a mestre Josep Piera. Aquest encontre amb el poeta i amb altres companys, marca per a Alba un punt d'inflexió en la manera d'entendre i sentir la poesia. A partir d'ençà, en 2008 és guardonada amb el 2n premi en el Concurs de Poesia Curta de la Universitat Politècnica de Catalunya, i amb el Premi Bancaixa-Universitat de València d'Escriptura de Creació amb l'obra Dreceres i Naufragis.

Apologia dels dies és ben bé com el mes de setembre, el contrast entre el record de l'estiu –el poble, el desig, la vida-, i la tornada a la realitat, en la ciutat, amb el fred, la feina, els enyors... Totes aquestes sensacions nascudes de la quotidianitat, que canvien amb les hores, i que, al cap i a la fi fan una Apologia dels dies.

NOVA NOVEL.LA D'ANNA MARIA MATUTE

2008-11-04T17:13:00.002+01:00

LA NUEVA NOVELA DE ANA MARÍA MATUTE,
A LA VENTA EL 18 DE DICIEMBRE

Ediciones Destino comunica que el próximo 18 de diciembre llegará a las librerías la nueva y esperada novela de Ana María Matute, Paraíso inhabitado.

La mirada perpleja y rebelde de Adriana, la protagonista de Paraíso inhabitado, le sirve a Ana María Matute para crear una intensísima y emocionante novela sobre el poder de la imaginación.

Tras ocho años de silencio, Paraíso inhabitado es la obra maestra que esperábamos todos los lectores de Ana María Matute.

'UN HOME A LES FOSQUES', de PAUL AUSTER

2008-11-03T20:13:00.005+01:00

Publicat per Edicions 62 en català i Anagrama en castellà.

El poder que té la imaginació humana és il.limitat, tant per fer el bé com per a tot el contrari. Lliure albir? educació? genètica? en qualsevol cas, la imaginació ens pot dur a l'infern o al paradís i podem deixar de ser criatures per a esdevenir creadors.

Aquest és el poder que Auster atorga a la seva criatura (el seu protagonista vençut, acabat, decrèpit en la seva solitut i vellesa): la d'imaginar un altre món, la d'exercir la crueltat de la mateixa manera implacable en que s'exerceix a la realitat, fent-nos veure el que alguns homes són capaços de fer i, crec, també adonar-nos que sempre es pot triar i canviar el desenllaç.

És una història dura, colpidora, però s'entén la despietada cruesa amb que ens enfronta als nostres monstres: els nostres congèneres. Ens posa davant del mirall i ens encara als horrors que som capaços de projectar "les pitjors possibilitats de la imaginació són el lloc on vius", aquesta és, per a mi, l'essència de la novel.la.

Sílvia Tarragó

'AUNQUE SEAMOS MALDITAS', d'EUGENIA RICO

2008-10-29T19:46:00.002+01:00

Editat per Suma de Letras.

Un llibre difícil de definir, la sinopsi només dóna una idea aproximada del que es trobarà el lector, per tant, cal aventurar-se en la seva lectura i descobrir que ens trobem amb una història explicada amb una originalitat colpidora, amb una reflexió lúcida i sentida, amb una introspecció sobre el temps i l'espai que ens mostra units a despit de l'época que ens hagi tocat viure, que és, al cap i a la fi, el que els passa a les protagonistes atès que la història és la mateixa.

He gaudit llegint aquest llibre, tot i que l'argument no és gens destacable: dues històries que conflueixen, una dona actual a la recerca d'una altra dona en el passat... el que destaca és el caire gairebé filosófic i els matissos quasi poètics en que es mou la història, el toc màgic, intrigant, el deliberat misteri que envolta cada moviment de la protagonista fent que el present en el qual viu ens resulti gairebé més increïble que el passat on viu l'altre personatge.

Un fris colpidor sobre la marginalitat, la incomprensió, la pèrdua, les passions, en definitiva, tot allò que ens diferencia.

Sílvia Tarragó

'LA MEVA PRIMERA GUIA SOBRE ASTRONOMIA', de JORDI LOPESINO

2008-10-27T10:51:00.003+01:00

Publicat per La Galera

L’escriptor mataroní Jordi Lopesino ha publicat contes per a adults, la novel·la juvenil Maragda, més de cent articles de divulgació científica i és coautor de dos llibres de temàtica astronòmica. De fet, la seva gran passió són els astres, i per això ha estat president de Cosmos, grup d’astronomia de Mataró, i actualment col·labora amb el Minor Planet Center enviant dades astromètriques i fotomètriques d’asteroides i cometes.

Però Lopesino ha fet un pas més i amb un nou llibre adreçat als nens vol ajudar a acostar la seva passió als més petits.

La nova publicació recull l’evolució de l’estudi dels astres des de la prehistòria, passant pel Renaixement i fins a l’astronomia d’avui. De forma ràpida, clara i entendora, es donen consells, s’apunta el que es pot veure i, en definitiva, s’incentiva als més petits a l’astronomia.

Lopesino és un autor imaginatiu i didàctic i la claredat que sempre l’ha caracteritzat la transmet ara a un públic infantil que trobarà en aquestes paraules motivacions per mirar pel telescopi i descobrir l’amplitud de l’univers.

Albert Calls

PRESENTACIÓ A PROA PREMIÀ AQUEST DILLUNS

2008-10-25T11:56:00.006+02:00

Brosquil Edicions, la llibreria Proa Premià i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Mar l'inviten a la presentació del llibre Indigent,com jo, de Montse Assens i Borda Premi Poesia Artur Simó 2007 que anirà a càrrec de Sílvia Romero, escriptora.

L'acte tindrà lloc el dilluns 27 a les 20:00 hores a la llibreria Proa Premià.

'LA RECEPTA STARBUCKS DE LA FELICITAT', de TONI DE LA TORRE

2008-10-23T13:24:00.002+02:00

Publicat per Columna

No estem davant d’un llibre qualsevol d’autoajuda, sinó d’un tractat que partint d’una experiència empresarial ens fa replantejar la nostra vida i ens ajuda a ser millors amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. De fet, no en va, el subtítol d’aquesta obra és “Els principis bàsics per millorar el teu dia a dia i convertir-lo en una experiència feliç”.

El lector hi trobarà un discurs narratiu que ens parla de les cafeteries Starbucks i de la filosofia que les ha convertit en líders, creatives i innovadores dins el seu sector. Però molt més enllà, de la Torre aprofita aquest pretext per parlar-nos de la vida, la seva i la de tots en definitiva.

Què té aquest llibre de bo en uns moments que estem saturats d’autoajuda? Un conjunt d’ingredients que el fan un producte únic i diferent, com una rara varietat de cafè que entra a poc a poc, però que al final et deixa prou gust com per anar tirant amb noves i millors directrius.

El lector, quan acabi de llegir-lo, s’endurà amb ell ingredients per aplicar en la seva vida, com el poder d’un somriure, el que hi ha en el nom o el valor de l’aroma, entre d’altres. Com es diu en el llibre: “en aparença només es tracta d’un cafè, però al fons de la tassa es troben les claus per entendre la felicitat”.

Albert Calls

PREMIS PLANETA 2008

2008-10-22T18:07:00.003+02:00

De l'editorial ens faciliten els títols i argument dels nous premis Planeta que es publicaran el mes vinent:

Premio Planeta 2008
TÍTULO: La Hermandad de la Buena Suerte
AUTOR: Fernando Savater

Un caballo invencible que ya ha sido vencido, un jockey que desaparece misteriosamente cuando busca el secreto de la buena suerte, dos magnates sin escrúpulos que pretenden zanjar sus rivalidades en la pista del hipódromo... Ya se acerca la fecha de la Gran Copa, la carrera internacional que desata pasiones. Cuatro aventureros deben encontrar al desaparecido a tiempo para que pueda montar en la prueba crucial: mientras, cada uno de ellos lucha contra los fantasmas de su pasado. Su búsqueda los hará enfrentarse con enigmas y peligros, hasta el desenlace en una isla del Mediterráneo donde se encontrarán con la traición... y con el acecho de los leones.

Una novela de aventuras, aliñada con gotas de metafísica y ambientada en el fascinante mundo de las carreras de caballos.

Finalista Premio Planeta 2008
TÍTULO: Muerte entre poetas
AUTOR: Ángela Vallvey

Lo que debía ser un encuentro ritual entre prestigiosos miembros de las letras nacionales se convierte en algo turbador al aparecer asesinado de una puñalada en el corazón uno de los poetas participantes. Nacho Arán, poeta y meteorólogo, llega al
congreso poco después de que se haya producido el crimen, por lo que está libre de sospecha y podrá dedicarse a husmear entre el resto de los asistentes.

Pronto descubrirá que casi todos ellos tienen algo contra el muerto, y se dará cuenta de que el refinamiento intelectual y la supuesta sofisticación de la cultura no sirven como vacuna contra el mal y las pasiones violentas, contra el odio y el deseo de venganza...

Ágil y sutil pero profunda, brillante y divertida, Muerte entre poetas es un auténtico logro narrativo que encandilará a los lectores. Una historia deliciosa que hace un guiño a las viejas novelas de Agatha Christie y a las guerras literarias de Pío Baroja.

Sílvia Tarragó

'ESQUIZO', de RICARD RUIZ GARZÓN

2008-10-20T19:58:00.003+02:00

L'any 2005 es va publicar Las voces del laberinto (Historias reales sobre la esquizofrenia), un llibre que no haguès llegit de no ser perquè conec a Ricard Ruiz des de la infantesa i sentia curiositat pel que havia escrit. Va ser una sort, perquè podria haber perdut la possibilitat de descobrir un llibre no només interessant sinó, també, una història colpidora, descarnada, que posa veu a emocions, sentiments i pensaments, els de tots aquells que han viscut la malaltia mental i que ens obren la porta cap al seu món tan complex i desconegut pero que, tanmateix, es torna més proper escoltant aquestes veus laberíntiques.

Esquizo és la versió catalana d'aquell llibre, però actualitzada i amb alguna història menys, a banda de amb un nou títol més explícit que evidencia el fet de poder anomenar aquesta malaltia pel seu nom.

Ricard Ruiz Garzón, fa molts anys que es dedica al periodisme literari i la seva manera d'escriure beu d'aquesta font, la qual cosa fa del seu llibre no un text merament divulgatiu sinó un relat on les paraules exerceixen el seu efecte més literari.

Sílvia Tarragó

'HISTÒRIA DE ROMA', d' INDRO MONTANELLI

2008-10-17T19:49:00.004+02:00

Si fa cosa d'un mes em vaig alegrar en descobrir que havien tornat a editar Dioses, tumbas y sabios, ara he tornat a endur-me una grata sorpresa en saber que l'editorial Destino ha recuperat Història de Roma, en català i castellà, del periodista i escriptor itàlia Indro Montanelli.

Recordo un vell volum encuadernat en "tela" de color verd que corria pels prestatges de casa: Historia de los griegos, un regal que el meu avi havia fet a la meva mare molt abans del meu naixemet i que jo, que sempre he sentit interès pel món clàssic,(em sembla que la culpa la tenen la sèrie Yo, Claudio i un vell volum de mitologia també regalat a la meva mare) vaig llegir-lo amb la sorpresa de descobrir un relat planer, fins i tot divertit sobre els homes que ens van donar la civilització grega, del tot diferent al que acostumen a ser els llibres d'història.

L'autor d'aquest llibre era Indro Montanelli i vaig descobrir que tenia també una Historia de Roma, que també vaig llegir. La història i la llegenda s'expliquen amb claredat i simpatia, sense la fredor asèptica amb que acostumen a explicar-se els fets, amb dades que res tenen a veure amb emocions, passions, amb el que ens remet al més purament humà.

Per fi Història de Roma podrà ser llegida en català! i nois i noies com jo vaig ser vint anys enrera, tindràn el plaer de gaudir de la ironia, la senzillesa i la proximitat d'un relat sobre persones no gaire diferents de nosaltres que, simplement, van viure 2000 anys i escaig enrera.

Sílvia Tarragó

RAFAEL VALLBONA NOVEL·LA 'SERRALLONGA'

2008-10-14T19:29:00.002+02:00

L’escriptor maresmenc Rafael Vallbona ha escrit Serrallonga, una novel·la que tracta sobre la figura del llegendari bandoler català i que ha publicat Edicions 62.

L’autor maresmenc s’ha basat en l’argument i els guions de la minisèrie que el mes de novembre emetrà TV3 i posteriorment TVE i que consta de dos capítols de 75 minuts cadascun. 'Serrallonga' ha estat dirigida per Esteve Rovira, produïda per Antonio Chavarrías i compta amb l’adaptació del guionista mataroní Manel Bonany.

Per escriure la novel·la de 'Serrallonga', Vallbona s’ha basat en l’argument i els guions de la pel·lícula i s'ha documentat.

“He creat un temps nou, una història d’aventures que poden llegir tots els públics”, explica l’autor, que també creu que “Serrallonga era un home desgraciat en un moment fatal del camp. Sintonitza amb l’ànima catalana i no entenc com s’ha donat més protagonisme als almogàvers que a ell”.

100 ANYS D'ESQUÍ A CATALUNYA

2008-10-14T17:32:00.003+02:00

Cossetània edicions, una editorial que ens acosta a la nostra història i a la nostra geografia, editarà el mes proper aquest interessant llibre que porta el subtítol "Passions de neu" i que, a més, inclou 15 forfets de regal. Caldrà pensar-hi aquest Nadal si tenim algún amant d'aquest esport..

El periodista, Antoni Real és l'autor del llibre i ens explica els inicis de l'esqui a partir d'un llunyà desembre de 1908 en que la burguesia barcelonina començà a esquiar.

Les primeres competicions a Ribes, les anades col.lectives a La Molina, l'obertura del primer xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta, són alguns dels moments que es repassen, a banda de l'ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil Espanyola, els primers campions, la nevada del 1962, els olímpics catalans o els primers surfistes de neu.

Sílvia Tarragó

QUÈ EM PASSA?

2008-10-11T11:34:00.004+02:00

Em pregunto com és possible que no hagi pogut passar de la pàgina 33 de Els homes que no estimaven les dones? una novel.la que ha triomfat a tots els països on ha estat publicada, que ha estat elogiada per la crítica i que les vendes avalen amb la espectacular xifra de 20.000 exemplars venuts.

A banda d'això, el més important de tot, és que es tracta d'un llibre que m'han recomenat lectors amb criteri, persones que em mereixen confiança i que no compren només impulsats per l'empenta mediàtica. Llavors, que em passa?

Il.lusionada com estava per l'increïble bona ratxa de lectures encetada amb Un árbol crece en Brooklyn, sublimada estivalment amb Navegando por el mar de vino, continuada amb Tigre Blanco i Mr. Sebastian y el mago negro, i culminada amb La lotería, vaig encetar amb emoció la lectura de Els homes que no estimaven les dones.

El començament em va semblar bo, però quan van començar els interminables detalls que van portar a judici al protagonista explicats amb una lentitud extrema, prenyada de personatges que em confonien i d'intrincats pormenors sobre empreses i temes econòmics que no m'atreien gens, vaig plegar. No em vaig veure amb cor d'empassar-me 625 pàgines d'això. Tanmateix, encara continuo sentit gent que està encantada, que gaudeix d'aquesta lectura mentre jo continuo preguntant-me, què em passa?

Sílvia Tarragó

CÒMICS ECOLOGISTES

2008-10-09T19:49:00.003+02:00

- Biotopo, d’Apollo & Brüno.
Publicat per Dibbuks del francès (Dargaud).

Biotopo és una bona mostra que es fa una novel·la gràfica d’alta qualitat avui en dia i que les traduccions multipliquen el seu abast de públic.

Un planeta verd lluny de la Terra ja contaminada en excés, un policia fumador compulsiu i una trama amb misteris i rerafons ecologista, donen cos a un còmic que demostra que es pot barrejar gèneres amb estil, entretenir i plantejar preguntes de com podríem tenir un món millor.

- Seton… el naturalista viajero, de Jiro Taniguchi i Yosiharu Imaizumi. Vol. 1 Lobo, el rey. Publicat per Ponent Mon.

El primer volum de les aventures de Seton és un invent d’aquests que fan els japonesos amb el seu manga i que en el fons ens acaben mostrant que són uns mestres en explicar histories dibuixades, encara que ho facin a la seva particular manera.

Basant-se en la figura d’Ernest Thompson Seton (1860-1946), naturalista, pintor i escriptor, aquesta novel·la gràfica per entregues, tracta la lluita d’un home contra un llop extraordinari, que li farà replantejar-se la seva pròpia manera de pensar i l’actitud existencial.

Un treball excepcional en els dibuixos contrasta amb un guió en el qual les motivacions són imprecises, en alguns moments mal perfilades, però cal perdonar-ho perquè estem davant d’un manga, un voluminós còmic que segueix i segueix, de manera desfermada.

Albert Calls

62 POETES RETEN UN HOMENATGE A OVIDI MONTLLOR

2008-10-08T13:29:00.002+02:00

L'editorial valenciana Brosquil edicions acaba de publicar en la seva col·lecció de poesia 62 poetes a Ovidi Montllor.

Aquesta és una nova mostra de la voluntat de l'editorial per potenciar nous autors (us recordem, per cert, que el 27 d'octubre presentarem el llibre de Montse Asens publicat per aquesta editorial), d'altres més veterans i,en aquest cas, aprofitar per a recordar una figura emblemàtica de casa nostra des de l'etern oblidat espai de la poesia.

Amb paraules dels editors, el sentit i l'objectiu d'aquest nou llibre és el següent:

"El títol d'aquesta antologia poètica és deliberadament polivalent (sobretot per a un lector valencià). Per l'Ovidi? Per a l'Ovidi? Causa i finalitat alhora, homenatge al capdavall, reconeixement al cantant, a l'artista… al poeta Ovidi tretze anys després d'iniciades unes vacances que ens van deixar un buit que tractem d'omplir de memòria i compromís, afermats en l'exemple de la seua veu insubornable, del seu cant llibertari, que va saber expressar tots els sons de la dignitat humana. Amb 62 poemes per a l'Ovidi celebrem també els 50 primers números de la col·lecció Poesia de Brosquil. Els seixanta-dos poetes representats en el present recull conformen una mostra bastant generosa del que és la pràctica poètica a casa nostra, tan eclèctica com ho ha permès l'absència de filtres i manies, i amb els noms dels antologats ordenats en sofert ordre alfabètic. Coordinada per Manel Rodríguez-Castelló (que signa un dels pròlegs; l'altre és obra d'Antoni Gómez), ací té el lector una bona oportunitat –després d'innombrables avatars i contratemps– per recórrer un bon tros del frondós paisatge que és la poesia d'ara en la nostra llengua, eixa dama que de nou demostra tenir una mala, crònica i ancestral, salut de ferro, en molt bona part per culpa d'Ovidi, de l'Ovidi Montllor."

Serà interessant saber com inspira les veus d'aquests 62 poetes la veu, avui callada, d'aquest artista alcoià.

Sílvia Tarragó

DEMÀ A LA VENDA EL NOU LLIBRE D'STEPHENIE MEYER

2008-10-07T16:55:00.002+02:00

El final de la saga es titula A trenc d'Alba/Amanecer i es posa a la venda demà amb una creixent expectativa de les fans que van quedar atrapades per la història inciada amb Crepuscle.

"No tinguis por", vaig mormolar.
"Estem fets l'un pe l'altre".

De sobte em vaig quedar aclaparada
per com n'eren de certes les meves paraules.

Aquell moment era tan perfecte, tan ideal.
No quedava cap mena de dubte.

M'embolcallava amb els seus braços
i m'estrenyia contra el seu pit.
Sentia com l'electricitat recorria
cada terminació nerviosa del meu cos.

"Per sempre", va assentir.

Demà les seguidores podràn gaudir un cop més d'aquesta història.

Sílvia Tarragó

PRESENTACIÓ A PROA PREMIÀ

2008-10-06T19:19:00.003+02:00

Indigent com jo,
de Montse Assens

Premi de Poesia Artur Simó 2007

-Prop de tot
i lluny de res-

Tanco els ulls i apropant-me
a la incertesa que hi ha terra on trepitjo

decideixo
no volar mai més sota la pluja
d'un fum boirós color magenta.

-em quedo aquí
al centre de mi-

Acte de presentació a càrrec
de Sílvia Romero, escriptora

Dilluns 27 d’octubre a les 20h, a Proa Premià

Carrer del Nord, 71. Premià de Mar

Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura

'LA FI DELS TEMPLERS CATALANS', de JOSEP MARIA SANS I TRAVÉ

2008-10-03T19:43:00.003+02:00

Editat per Pagès editors.

Ens informen de la distribuidora que la propera setmana entrevistaràn a Josep Maria Sans i Travé a "La Contra" de La Vanguardia.

Aquest és un petit resum del que pot trobar-se al llibre:

"La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval. La fi dels templers catalans estudia amb rigor i amenitat el final d'aquest orde a Catalunya, en les primeres dècades del segle xiv, quan el nostre rei Jaume II s'afegeix a l'exemple de Felip el Bell de França i decideix acabar amb l'orde, detenir-ne els cavallers i requisar-ne els béns. Ens trobem davant un debat religiós, una conspiració política, un conflicte diplomàtic, un escàndol moral, una gesta militar, uns drames individuals de resistència i traïció, d'ambició i de perplexitat... La confluència de tots aquests factors permetria presentar el procés contra el Temple com una formidable tragèdia shakespeariana."

Crec que pot ser una entrevista interessant i, molt probablement, ens deixarà amb ganes de llegir el llibre que aprofundeix sobre aquest destacat procès que tantes novel.les i històries ha inspirat.

Sílvia Tarragó

'LA LÁMPARA DE ALADINO', DE LUIS SEPÚLVEDA

2008-10-02T18:55:00.003+02:00

Publicat per Tusquets Editores

Luis Sepúlveda va néixer a Xile el 1949, però és un ciutadà del món. La seva obra més coneguda, sens dubte, és Un viejo que leía novelas de amor, traduïda a 32 idiomes, amb vendes milionàries i portada al cinema amb Richard Dreyfuss com a protagonista. Però Sepulveda és també l’autor de Mundo del fin del mundo o Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar, entre d’altres obres prou conegudes pel públic lector.

El relat és un dels gèneres en què aquest autor funciona molt bé. I aquest és el cas de La lámpara de Aladino, que aplega un conjunt d’històries que faran que el lector s’introdueixi en el particular univers de Sepúlveda, un món construït a partir d’evocacions, records, espais geogràfics d’amunt i avall del planeta, de sentiments i personatges protagonistes de la vida diària, però en els límits imposats per l’autor i per l'existència.

‘La porfiada llamita de la suerte’, ‘Café Miramar’, ‘Hotel Z’, Cena con poetas muertos’. ‘Historia mínima’, ‘La isla’…, un total de 12 relats fins arribar al que dóna nom al llibre i el tanca. Històries suggerents i molt diverses del món actual, que parlen de les angoixes i inquietuds que de sempre ens acompanyen als ésssers humans.

Albert Calls

NOU POEMARI DE CARLES DUARTE

2008-10-02T11:41:00.002+02:00

Maríntim és el nou poemari de l'escriptor Carles Duarte.

El llibre és un homenatge al litoral de l'Empordà i al mar en general com a forjador de sentiments i d'esperances.

La seva presentació tindrà lloc a Barcelona el proper dia 15 d’octubre a la llibreria Catalònia.

Un petit tast del que podràs trobar al llibre:

El mar

Per a Mayte Vieta

El mar és un retorn.

Matriu i sepultura,
gira el seu rostre d'horitzó
cap al cor de la tarda.

Deses els ulls
endins del cristall verd
travessat per la llum.

Ressona el lent batec
i un vell astre s'apaga.

Crema el Sol als teus llavis.

Neda el cos
i ets gest d'aigua dins l'aigua.

Són un somni les ones,
la pell.

I et commou el silenci,
el seu tacte.

"MR.SEBASTIAN Y EL MAGO NEGRO", de DANIEL WALLACE

2008-09-30T19:49:00.007+02:00

Encara no fa un mes vaig escriure en aquest blog que havia començat la lectura de Tigre Blanco que em va fer arribar l’editora del nou segell Miscelánea, que acabava de rebre Mr.Sebastian y el mago negro i m’acomiadava dient que tant jo com l’Albert èrem immersos en el descobriment d’aquesta nova editorial.

Doncs bé, jo encara continuo immersa amb gran delit i amb poques ganes d’acabar la darrera novel.la, la de Mr.Sebastian y el mago negro, que em té completament captivada, intrigada i divertida per la original història i els encara més originals personatges que la formen.

Si a Tigre Blanco descobria un relat descarnat sobre la vida miserable en un lloc miserable que et torna miserable, explicada amb la dosi exacta de sarcasme, analitzant l’odi com una manera de supervivència que acabes entenent; a Mr. Sebastian y el mago negro, la realitat desapareix i et fa cercar-la amb la impossibilitat d’un joc de miralls que la distorsiona i l’amaga dins un barret, fins que la realitat deixa de ser la menys possible de les màgies.

Es tracta d’una història que anem descobrint per mitjà de diferents narradors que la amplien, la completen, afegeixen matissos que no acabem d’esbrinar si formen part de la veritat o de la il.lusió, però fet de manera àgil, intrigant i divertida. Com en un conte, on tot és possible, el protagonista inicia el seu periple un día llunyà de la seva infantesa, amb una trobada amb un personatge pertorbador que canviarà el seu destí i la seva vida.

Sílvia Tarragó

AHIR, A PROA PREMIÀ

2008-09-27T19:17:00.001+02:00

Notable i diria que entranyable i excepcional presentació del llibre de Maria Antònia Grau, ahir a Proa Premià.

Vespre de poetes amb Martí Rosselló, Joana Bel, Teresa d'Arenys i Teresa Costa-Gramunt.

També d'escriptors com Oriol Pi de Cabanyes o Maria Teresa Farreny...

El regidor de Cultura de Premià de Mar, Ernest Casadessús...

I la mare i la germana d'en Valerià Pujol, la Carme i l'Adriana... entre d'altres persones.

En fi, que va ser una bona estona. I l'autora va recitar-nos.

Un retorn a la poesia i als poetes del Maresme i de fora.

El que sempre hem cregut que cal fer des de la llibreria Proa Premià.

PRESENTACIÓ DE 'RES NO ÉS IGUAL A RES'

2008-09-25T13:19:00.003+02:00

Demà divendres 26 de setembre,
a les 20'30h,
presentem el llibre Res no és igual a res,
de Maria-Antònia Grau i Abadal.
XI Premi Alella a Maria Oleart.

Ens diu Albert Calls al pròleg que aquest "és un recull en clau zen. És a dir, com l'arquer que és un amb l'arc, la fletxa i la diana, Maria-Antònia Grau, l'autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hàbil domini del vers, de l'estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el possible lector".

Jo penso que, a més, demostra el mestratge que converteix l'arc, la seva veu, en l'instrument capaç de donar a la fletxa, la paraula, una trajectòria de delicada i precisa bellesa que acaba donant un sentit a tots i cadascún dels elements que formen part d'aquest trajecte...

Torna a ser a sol post el celatge malva
i l'ora fresca del vespre i la calma
d'una esquella pels marges en pendent.

Delicat tret que defineix per un igual emocions i situacions, recreació d'un passat que s'omple de màgia i, finalment, ens embolcalla.

Un plaer descobrir poemaris que, com aquest, ens reconcilien amb la bellesa del món.

T'esperem a Proa Premià!

Sílvia Tarragó

LLIBRES QUE PARLEN DE LA NOSTRA HISTÒRIA

2008-09-25T13:16:00.006+02:00

Dins l’allau d’ofertes literàries que arriben al lector avui en dia, sempre suren algunes propostes que fetes des del Maresme reclamen i reivindiquen el nostre patrimoni històric més proper.

Entre el que s’ha publicat els darrers temps, destaca ‘Barcelona: fiebre amarilla’, de Carlos Ciscar Martínez-Hidalgo, autor vinculat a Cabrera de Mar. Es tracta d’una voluminosa novel·la en clau històrica que s’ambienta a la Barcelona de 1821. La ciutat, sota la plaga de la febre groga, viu la lluita política entre absolutistes i liberals. Considerar la malaltia contagiosa tanca el port i mata el comerç, mentre els metges es divideixen segons les seves preferències polítiques.

En aquesta obra, Ciscar, nascut a Barcelona el 1952, llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialista en al·lergia, retrata un interesant període històric des de la ficció i la documentació.

Un altre títol, en aquest cas editat pel Museu Arxiu Vives i Tutó de Sant Andreu de Llavaneres, el 2007, és ‘El cardenal Vives i l’Església del seu temps’, de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, amb fotografies de Joan Devesa i Freginals.

Aquesta obra, en clau d’estudi, ofereix una visió de síntesi sobre la vida i projecció del cardenal, en el context general dels pontificats dels papes Lleó XIII i Pius X. A més, s’hi pot trobar una part introductòria que situa la vida del futur cardenal en el Llavaneres nadiu i a la veïna ciutat de Mataró.

Una obra, en definitiva, que ens acosta a un gran eclesiàstic maresmenc de renom i projecció internacionals.

Albert Calls

LA GOSSA DE LA LLIBRERIA

2008-09-24T19:38:00.011+02:00

La literatura no és aliena als animals però els animals tampoc són aliens a la literatura. La meva gossa, Boira, n'és un exemple: passa tots els matins envoltada de llibres; rep els clients a la porta encuriosida, encara que es mostra poruga quan volen tocar-la; es col·loca al seu costat mentre tafanegen, els assessoro o esperen que els emboliqui el seu llibre. De vegades, fins i tot, els borda si s'han mostrat massa confiats amb ella, ignorants del particular protocol caní que no comença amb paraules ni amb gestos, sinó amb apropaments més delicats i poc escaients per a nosaltres, els humans.

També aguanta amb paciència les efusions dels més petits, encara que, de vegades, els defuig o s'engresca amb les seves corredisses fins que prefereix tornar al seu llitet sota el mostrador.

La Boira forma part de la llibreria, els comercials la saluden abans que a mi, i, fins i tot s'ha pres la confiança de rossegar la seva joguina sobre la sabata del de Random House. Els nens, quan no hi és, em pregunten per ella, els propietaris de gossos em parlen dels seus, alguns clients la saluden perquè ha aconseguit fer-se un lloc no només a la llibreria sinó en el record dels que passen per aquí.

La Boira, la gossa de la llibreria encara té més vincles amb la literatura que els merament professionals, perquè fins i tot la seva aparença s'adiu amb les paraules amb les quals Juan Ramón Jiménez va descriure l'inoblidable Platero:

"Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro."

Sílvia Tarragó

'DIOSES, TUMBAS Y SABIOS', de C.W. CERAM

2008-09-22T19:55:00.004+02:00

Aquest estiu, mentre caminavem sota el sol que feria amb els seus raigs la fèrtil terra d'Homer, no deixava de recordar aquell vell llibre que molts anys enrera va regalar-me el meu germà Jordi: Dioses, tumbas y sabios, coneixent el meu gust pel món antic.

Quan vam visitar Micenes, vaig reviure la particular odissea de l'obstinat i, potser, il.luminat Heinrich Schliemann, una aventura que ja em va captivar en llegir-la en la genial Historia de los griegos d' Indro Montanelli, i gaudit en aquesta excepcional Dioses, tumbas y sabios, un llibre apassionant sobre homes apassionats per la història, com Schliemann i com Evans, com Champollion i com Carter, protagonistes dels descobriments més relevants dels darrers segles.

Ara, l'editorial booket ha recuperat aquest títol en el seu format de butxaca, posant a l'abast de tots aquells enamorats, aficionats o simplement interessats en la arqueologia.

Em va alegrar saber que continua accessible un llibre com aquest, escrit als anys 70 però tan vigent encara, que fa que els herois es tornin de carn i ossos i que els somnis, com Troia, esdevinguin realitat.

En la foto podeu comprovar la meva felicitat poc abans de travessar la Porta dels Lleons.

Sílvia Tarragó

'AGUA', de BAPSI SIDHWA

2008-09-19T13:51:00.005+02:00

Aquesta novel.la es basa en el guió de la pel.lícula Agua de Deepa Metha, i és el primer llibre traduït al castellà de la seva autora, nascuda a Pakistan i resident als Estats Units, amb una obra molt ben considerada.

La novel.la descriu amb una plasticitat gairebé poètica la vida d'una nena a un poble de l'Índia colonial, moments abans que la seva vida doni un gir decisiu en comprometre-la amb un home 40 anys més gran que ella. Però el gir esdevé un cercle tancat quan l'home mor, condemnant-la al pitjor destí que pot tenir una dona en un país on es considera que la seva única funció és casar-se i tenir fills.

Malgrat tot, una petita esperança es perfila a l'horitzó: Gandhi, amb el seu misatge d'amor universal i reconeixement de totes les religions és l'únic que pot fer possible la salvació.

La novel.la aprofundeix en el context, desenvolupa els detalls i recrea amb precissió el que la pel.lícula ha de sintetitzar, això sí, amb mestratge i una qualitat que la van fer optar a l'Oscar a la millor pel.lícula estrangera del 2007.

Recomano amb entusiasme tant la pel.lícula com el llibre.

Sílvia Tarragó

'L'OR DEL CONSERGE', de JOSÉ Ma DE LA FUENTE

2008-09-16T12:23:00.001+02:00

Publicat per Ara Llibres

L'or del conserge, és una autèntica faula sobre el secret de la prosperitat, que pot aplicar-se a les empreses en crisi o a la mateixa vida privada i personal.

Narra una història ben senzilla: el nou conserge d’una gran empresa que va a la deriva, comença a donar immillorables consells a la gent. A poc a poc es va guanyant la confiança dels directius i els treballadors i es va desvetllant una història que ajuda al creixement personal de tots plegats.

Vivim en uns temps que la gent necessita molta ajuda per anar tirant endavant. En llibres com aquest se’n troba una bona dosi. Explicada, a més, a glops, gota a gota, amarant-nos a poc a poc i ensenyant-nos que moltes vegades compliquem massa les coses, que tot plegat és més fàcil del que sembla.

L’or del conserge ens aporta una petita història personal carregada d’idees claus per anar tirant endavant, per ser millors, per trobar nous itineraris vitals sense angoixar-nos ni esgotar-nos en el difícil món empresarial dels nostres dies.

José Ma de la Fuente (Alacant, 1964), és poeta, novel·lista i dramaturg resident a Barcelona. Entre d’altres llibres ha publicat ‘El secreto del tamarindo’ i ‘La capsa de la fi del món’.

Albert Calls

MARIA-ANTÒNIA GRAU, A PROA PREMIÀ

2008-09-12T18:42:00.001+02:00

La propera presentació a la llibreria Proa Premià, a la qual tots esteu convidats:

'Res no és igual a res',
de Maria-Antònia Grau i Abadal

XI Premi Alella a Maria Oleart de poesia

Acte de presentació a càrrec
de Martí Rosselló i Albert Calls

Divendres 26 de setembre a les 20,30h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar

Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura

NAVEGANDO POR EL MAR DE VINO, de THOMAS CAHILL

2008-09-12T12:18:00.005+02:00

Aquest és el llibre que vaig triar per endur-me a Atenes. Volia alguna lectura que fes referència al lloc on anava i que no ocupés gaire espai, així que em vaig decidir per aquest títol de la col.lecció Verticales de Bolsillo, tot i que no tenia referències ni sobre el llibre ni sobre l'autor, però de vegades paga la pena còrrer algun risc i aquesta va ser una d'aquelles vegades.

És un assaig que enfoca des de diferents aspectes: literari, filosòfic, artístic, polític i religiós, l'influència que els grecs han tingut en la nostra història i en la nostra manera de fer. I ho fa d'una manera senzillament propera, no de la manera gairebé humorística del genial Indro Montanelli, però sí d'una manera directa, comparant-la amb els nostres temps, per a que ens adonem de fins a quin punt els mites, la passió i el pensament segueixen presents fins i tot en el cinema. Concretament em va sorprendre reconèixer el mite del minotaure en la películ.la El resplandor, el maníac-minotaure dins el laberint perseguint el seu fill-Teseo... Com no m'havia adonat abans?

I el teatre? Aquells personatges tan marcats per les passions, confrontats amb la circumstància dramàtica que els condueix a una tragedia indefugible, no deixen de ser les històries que trobem, posem per cas, en Murakami.

Un llibre per a redescobrir-nos, per a valorar el legat intel.lectual que, encara avui dia, continua tan vigent com llavors.

Sílvia Tarragó

ELS GUARDIANS DEL LLIBRE, de GERALDINE BROOKS

2008-09-05T19:06:00.003+02:00

L'autora s'ha inspirat en la història real d'un còdex sefardita, el Haggadah de Sarajevo, que va ser salvat dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, per a explicar la possible història amagada d'aquest peculiar llibre.

Partint de les pistes que troba la protagonista, una conservadora de manuscrits que es desplaça a Sarajevo durant la Guerra dels Balcans, va reconstruïnt la "vida" del llibre i ho fa dels temps més propers fins els mateix origen.

Així, revivim el periple del Haggadah en l'any 1940, en la Viena de finals del segle XIX, en la Venècia del 1609 i en la Barcelona i la Sevilla que assisteixen a l'expulsió dels jueus a finals del segle XV.

És una lectura interessant en la que, sobretot, descobreixes i aprens a més de recuperar la fe en els homes que, de tant en tant, són capaços d'arriscar-se per amor a l'art o, més ben dit, per amor a la història.

L'únic tret negatiu, pel meu gust, són les problemàtiques personals de la protagonista que resten seriositat a l'argument.

Sílvia Tarragó

MISCELANEA EDITORES

2008-09-04T19:23:00.002+02:00

Acabo de començar la lectura de la novel.la Tigre blanco, d'Aravind Adiga, editada per un nou segell barceloní: Miscelanea.

El llibre no sortirà fins el novembre, i me'l va enviar l'editora com a presentació del seu projecte editorial que em sembla força atractiu, com la novel.la, tant pel diseny de la portada com pel contingut, segons l'editorial no només és important el que s'explica sinò com s'explica, i això és el que estic trobant en la novel.la, una història sobre la llibertat, sobre la vida, que es va descobrint amb petits bocins.

Avui ens han enviat la novel.la que sortirà aquest mes: Mr. Sebastian y el mago negro, de Daniel Wallace, i el meu company ja ha quedat seduït pel títol, l'argument, qui sap? així que tots dos estem immersos en el descobriment d'aquesta nova iniciativa de les lletres.

Sílvia Tarragó

CIMS DE CATALUNYA, de Francesc Muntada i Jordi Lalueza

2008-09-02T19:30:00.003+02:00

Editorial Alpina, un referent en mapes d'excursionisme a Catalunya, va editar juliol passat aquest recorregut visual i lúdic pels principals sostres del nostre territori.

Des del Tibidabo fins a la Pica d'Estats, ens trobem amb aquests 65 sostres de la nostra geografia al llarg de la Mediterrània i del Pirineu, passant per les serres prelitorals i prepirinenques, oferint una mostra que aconsegueix transmetre la varietat de formes i de paisatges que configuren el nostre relleu.

Els autors combinen el coneixement i l'amor a la muntanya amb la capacitat per captar-ne l'essencia, el primer amb fotografies que ens mostren punts de vista particulars i desconeguts de cada un dels 65 cims, i el segon amb textos rics en contingut que aporten una visió actualitzada del terreny.

Sílvia Tarragó

UN HOME A LES FOSQUES, de PAUL AUSTER

2008-09-01T19:26:00.002+02:00

"En un estat d'ànim tan fosc com la nit d'obsidiana que envolta el món, Paul Auster ens torna a sorprendre amb una novel.la devastadora amb múltiples realitats. La història transcorre en una sola nit. August Brill té setanta-dos anys i s'està a casa de la seva filla a Vermont. Qual l'insomni no el deixa descansar, ajagut al llit, s'explica històries per evitar pensar en coses que preferiria oblidar - la mort de la seva dona, la infinita tristesa de la seva filla per la pèrdua del marit, el cruel assassinat de la parella de la seva néta Katya. Una d'aquestes nits en blanc, en Brill s'imagina una cruenta guerra civil als Estats Units."

Aquest és el resum de l'argument de la novel.la editada en català per 62 (en castellà l'edita Anagrama)i l'autor serà a Barcelona a els propers 6 i 7 l'Octubre amb motiu de la seva presentació.

Com a curiositat, la versió anglesa va sortir només un dia abans atès que es va publicar primerament en neerlandès i danès per tal de potenciar la venda en aquestes llengües.

Sílvia Tarragó

CÒMICS PER A TOTS ELS GUSTOS

2008-08-30T10:10:00.003+02:00

Aquesta setmana també els còmics han començat a degotar i ho han fet amb una varietat que possibilita que cada persona pugui deixar-se endur pel tipus d'història que més li agradi.

D'una banda tenim el volum número 5 de la sèrie Esther y su mundo, que s'ha consolidat no nomès entre les lectores de tota la vida (és a dir les de la meva edat) sinó també entre un públic més jove.

També ha aparegut el volum 7 de Bone una de les millors novel.les gràfiques que poden trobar-se avui dia i amb un gran nombre de seguidors.

En una altra linia, hi ha les Crónicas Birmanas en la que l'autor explica la seva experiència durant l'any que va passar a Birmania acompanyant a la seva parella, membre de "Médicos sin fronteras". Un documental gràfic apassionant que confronta les seves insignificats preocupacions d'occidental amb les dificultats que travessen els habitants d'un país pobre sota una dictadura miliar.

Després, El hombre que vino del cielo ens presenta una obra en tres parts sobre un astronauta que, en tornar a la seva llar, descobreix que ja no existeix i recorrerà la seva terra buscant on es troba la seva veritable llar, fent una reflexió sobre la societat en la que vivim.

També promet la peculiar Biotopo una història de ciència-ficció amb tints ecològics.

D'un estil similar però amb un món més inquietant La Reserva és un viatge al llar de 48 pàginas en color sobre personatges intrigants i llocs nous plens de preguntes sense resposta.

El tercer volum de les obres completes de Crumb, el genial autor "underground" que ja porta 3 edicions torna a ocupar un lloc destacat en la prestatgeria de còmics i novel.les gràfiques.

Per acabar, també han arribat els darrers números de Naruto i Bleach (tant en català com en castellà) i els dos primers de Love Hina que ara comencen a aparèixer en català.

Sílvia Tarragó

DEL MAR DE VI AL MAR DE LLIBRES

2008-08-27T12:23:00.005+02:00

Un cop a Ítaca ja comença a brollar la font literaria... avui mateix ha arribat la darrera novel.la de Grisham, L'apel.lació, en català i castellà, de la qual ja us parlava en un post del 8 d'aquest mes.

També ha irrumput en el torrent el que defineixen a l'editorial com a "lectura altamente contagiosa": La plaga, una primera novel.la de Jeff Carlson que ha esdevingut un fenòmen de venta als Estats Units.

Més intimista la novel.la del japonés Kyoichi Katayama, Un grito de amor desde el centro del mundo, que, segons diuen, és la novel.la japonesa més llegida de tots els temps.

També hi ha en aquesta corrent de lletres un llibre amb ànima, tal com diu la contraportada de Ciudad de ladrones de David Benioff, una novel.la ambientada en la Segona Guerra Mundial en la que trobar una dotzena d'ous es converteix en un desafiament.

És prevista l'arribada imminent de Los guardianes del libro, de Geraldine Brooks, a la que El País Semanal dedicarà 9 pàgines i una menció en portada aquest proper diumenge. He tingut oportunitat de llegir-la i, encara que la part més contemporània té un excès de drama personal, m'he deixat seduïr per la història que és la suma d'històries que deixen la seva imprempta al llarg del temps, en aquest cas en un antic manuscrit.

Encara falten moltes, moltíssimes més lletres que segueixen el seu curs en el riu de paper, entre els quals destaca la esperadíssima novel.la d'un autor que ha estat en un llarg silenci literari: Antonio Gala. La seva darrera obraLos papeles del agua arribaran a port el 4 de setembre.

Sílvia Tarragó

TOT NAVEGANT PEL MAR DE VI

2008-08-26T18:50:00.005+02:00

Faig meu el títol del llibre de Thomas Cahill, Navegando por el mar de vino, que m'ha acompanyat en el meu periple per les terres d'Homer.

En un altra ocassió en parlaré d'aquest llibre, un merescut homenatge a les persones que van fer possible el naixement del teatre, de la literatura, de la filosofia....

Feia temps que somiava amb viatjar a aquest país i, certament, he sentit la presència de les Muses prop del Mont Parnàs, que diuen que és la pàtria dels poetes, m'he acostat al melic del món, allà on va viure la Pítia i on els set savis de Grècia van escriure les màximes "Coneix-te tu mateix" i "Res en excés", he escoltat el cant de la ninfa Castalia i m'he acostat al vertígen d'Egeo, desesperat, al Cap Súnion, he vist el presumpte rostre d'Agamèmnon, les petjades del perseverant Schliemann i l'homenatge a una deesa verge, els dèus ens van ser favorables i aquest és el meu petit homenatge.

En la foto estic al costat de les columnes del temple d'Apol.lo, a Delfos.

Sílvia

ELS CONTES D'OSCAR WILDE

2008-08-13T12:48:00.005+02:00

Els contes d'Oscar Wilde són un altre referent pel que fa als valors en la literatura infantil que escrivia al post d'ahir.

No fa gaire, parlant amb una gran i habitual lectora a la llibreria em deia, quan jo li vaig parlar sobre El viento entre los sauces, que la literatura infantil actual o bé tracta temes contemporànis realistes o temes fantàstics irreals, i em va recordar els contes d'Oscar Wilde, històries que parlen de les conseqüències dels nostres actes amb brillants metàfores que emocionen i ens fan pensar.

Aquell príncep que es sent infeliç per la pobresa que l'envolta, la golondrina que va retardant la seva partença cap a terres més càlides per a ajudar-lo a ajudar els més desfavorits, el gegant que no vol compartir i és castigat amb el fred i la neu, el jove pescador que vol sacrificar la seva ànima per amor...

Hi ha molts llibres infantils i juvenils divertits, interessants, brillants, de fet, hi ha llibres per a tothom i per a tots els gustos, però convé recordar aquells que han quedat enrera en el temps però amb la capacitat intacta de fer-nos conmoure.

Sílvia Tarragó

ELS VALORS EN LA LITERATURA INFANTIL

2008-08-12T11:14:00.005+02:00

Tinc un àlbum il.lustrat a la prestatgeria de casa que sovint rellegeixo, és el clàssic conte infantil El viento entre los sauces de Kenneth Grahame, es tracta d'una edició del 1986 il.lustrada per Eric Kincaid amb un estil que evoca els dibuixos de l'època en que va publicar-se, el 1908.

Aquest conte explica la història d'uns animals (volgudament humanitzats) que viuen experiències de vegades senzilles, algunes més dramàtiques, però sobre les quals planen l'afecte envers els amics, la generositat, l'amor a les seves llars, la fidelitat, tot allò que realment hauria d'importar.

Trobo a faltar desesperadament històries com aquestes, per això em va colpir i entusiasmar Un árbol crece en Brooklyn, perquè penso que estem envoltats de missatges nocius i negatius que fan apologia de vicis i defectes, que ponderen l'acció, magnifiquen la rapidesa i l'engany, que ens fan córrer o, si més no, ens fan fugir cap a móns impossibles, sovint oblidant valors i, sobretot, la idea que el que fem als demés ens ho fem a nosaltres.

L'amistat entre el talp i el ratolí hauria de ser un referent, el seny del teixó un exemple, i el valor que dónen a les seves llars, al seu món, quelcom a tenir en compte tots els que ens sentim insatisfets.

Sílvia Tarragó

L'IMPERI ROMÀ QÜESTIONAT PER UN "MONTY PYTHON"

2008-08-09T10:51:00.004+02:00

Terry Jones, membre del grup britànic Monty Python, juntament amb Alan Ereira ha escrit el llibre Roma y los bárbaros que acaba de publicar Crítica.

Aquest llibre, que porta el subtítol "una historia alternativa", dóna un nou enfocament a la història que hem aprés, segons la qual la nostra cultura és hereva del món clàssic. Els autors reivindiquen que la nostra civilització deu molt més del que ens pensem als anomenats pobles "bàrbars": celtes, gots, germànics...

En una entrevista, Jones explica que aquesta concepció que tenim de la civilització es deguda a que des del Renaixement s'ha adorat el món clàssic d'una manera gairebé religiosa, i que els propis historiadors s'han deixat endur per aquesta passió.

Ara tenim la possibilitat de deixar-nos endur per la versió de "l'enemic" i, segurament, coneixent-lo ens semblarà molt més proper.

Sílvia Tarragó

John Grisham torna a dur-nos als tribunals

2008-08-08T11:28:00.003+02:00

A final d'aquest mes d'agost l'editorial Plaza&Janés publicarà en català i castellà L'apel.lació, el darrer llibre del rei de la intriga judicial John Grisham.

Després d'uns anys en els que va publicar novel.les amb un estil diferent al que el va consolidar, Grisham recupera l'esperit de La tapadera, El informe Pelíkano o El jurado.

"Corrupció política, desastre ecològic, demandes judicials milionaries i una poderosa empresa química, condemnada per contaminar l'aigua de la ciutat i provocar un augment de casos de càncer que no està disposada a tancar les seves instal.lacions sota cap concepte" aquests són els trets de L'apel.lació segons explica el butlletí de novetats de l'editorial.

Sílvia Tarragó

CARTONERAS, UN NOU CONCEPTE EDITORIAL

2008-08-05T18:06:00.003+02:00

Llegia amb sorpresa diumenge passat un artícle que explica que fa uns anys han sorgit a llatinoamèrica un nou tipus d'editorials anomenades CARTONERAS perquè fan els llibres a partir de material reciclat: paper i cartró.

Les cobertes les fan manualment pintant-les amb tèmperes i l'interior són fotocòpies o alguna cosa similar grapades i engantxades amb cola. Tot un treball artesanal i molt sovint artístic, que serveix per a donar a conèixer escriptors inèdits o novells, tot i que també publiquen algú de consagrat.

Les editorials CARTONERAS més conegudes són:

- Eloísa Cartonera d'Argentina.
- Sarita Cartonera de Perú.
- Yerba Mala Cartonera de Bolivia.
- Animita Cartonera de Xile.

Són coses com aquestes les que fan meravellar-me de la capacitat creativa de l'ésser humà: un concepte que dóna una nova possibilitat no només a autors desconeguts sino al llibre mateix que pot transformar-se en obra d'art i al medi ambient amb un nou tipus de reciclatge.

Sílvia Tarragó

CLUB DEL MISTERIO

2008-08-02T11:53:00.003+02:00

Edicions B, que ja ens va remetre als temps de la infantesa recuperant les mítiques col.leccions Joyas Literarias i Historias seleccion, torna a editar CLUB DEL MISTERIO, una col.lecció de novel.les policíaques d'editorial Bruguera que, segons ens recorden els d'ediciones B, va inundar les llibreries i els quioscos durant els anys 80.

Ara, Zeta bolsillo, recupera l'obra dels precursors del gènere: Edgar Allan Poe i Arthur Conan Doyle, amb llibres recopilatoris de cadascú, amb una sorpresa: tots dos recullen dos volums que es van publicar per separat i que ara rellancen.

Els títols, que sortiran a partir del dia 10 de setembre són:

- La carta robada y otros relatos de misterio + Los crímenes de la rue Morgue y El misterio de Marie Roget, d'Edgar Allan Poe.

- Estudio en Escarlata + El valle del terror, d'Edgar Allan Poe.

Sílvia Tarragó

'LA VOZ DE LAS TRECE ABUELAS'

2008-07-29T13:13:00.004+02:00

Aquest és el títol del llibre editat per Luciérnaga, un llibre escrit per les dones que constitueixen el Consejo Internacional de las Trece Abuelas Indígenas.

Les Trece Abuelas van arribar a Barcelona provinents de la Expo de Zaragoza, per a promocionar-lo després d'haver viatjat per Estats Units, Italia i la Índia, entre d'altres països.

Provenen de tribus indígenes i el seu llibre vol ser un compendi del ric patrimoni cultural que representen (Dakota, la selva amazónica, Nepal, Àfrica) inculcant el respecte a la Terra i a les tradicions.

A l'octubre s'estrenarà als Estats Units un documental que ens arribarà el 2009.

Caldrà veure si el seu missatge ens pot oferir una sortida al caos consumista que ens engoleix.

Sílvia Tarragó

'DUOS RIOS, L'APOSTA PEL PATRIMONI HISTÒRIC LOCAL

2008-07-26T20:35:00.001+02:00

El segon número de La revista “Duos Rios”, publicada per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal, va ser presentat el passat 20 de juliol, en el marc d’un diversificat acte cultural a l’hort de la rectoria i en el qual van haver-hi parlaments, un recital de poesia a càrrec de Lina Casanovas i teatre.

Han passat quatre anys d’ençà que va publicar-se la primera, però “Duos Rios”, com va dir l’alcalde, Josep Jo, “molt més que una revista és un llibre”, pel seu aspecte voluminós amb estudis històrics de multiplicitat de temes d’aquest municipi.

“Duos Rios” s’emmarca en la tradició de publicacions culturals necessàries per als pobles, perquè preserven la seva història i patrimoni, però també perquè pel seu alt nivell qualitatiu poden distribuir-se tranquil·lament fora del terme municipal i comarcal.

El contingut de “Duos Rios” inclou textos sobre el dolmen de ca l’Arenes, descobert el 1997 i excavat el 2007; els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials, els ocells del municipi o un estudi sobre la poetessa Lina Casanovas.

D’altra banda, també s’hi poden trobar monogràfics sobre ‘El patrimoni un valor de futur’ i ‘In memoriam Esteve Albert i Corp’.

Albert Calls

'LA VAGA D'USUARIS DE TRAMVIES DE BARCELONA DE 1957', de MARIA COLL i PIGEM i JOSEP PUIG i PLA

2008-07-26T20:34:00.001+02:00

Publicat per Eumo Editorial

La preservació de la nostra història no és una tasca gens agraïda, però per sort hi ha qui es dedica a fer-ho de forma persistent, llegant-nos un bagatge bibliogràfic que deixa constància de figures i paisatges, fets i persones.

És el cas de dos mataronins: Maria Coll i Pigem i Josep Puig i Pla, tots dos vinculats a la recerca del patrimoni històric i que acaben de publicar ‘La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957’, dins el segell Eumo Editorial.

El llibre tracta la vaga d’usuaris de tramvies que va tenir lloc a Barcelona entre el 14 i el 25 de gener de 1957. Com destaquen els autors, expressava la crítica d’un poble cap a un règim dictatorial i repressiu incapaç de treure el país del pou de la postguerra.

La vaga, sense assolir els nivells de participació de la de 1951, va tenir un clar contingut popular amb la participació entusiasta dels estudiants i treballadors i implicacions politiques importants, amb persones tan significatives com Jaume Vicenç Vices, Josep Benet o Joan Reventós.

El lector trobarà en aquest episodi de la lluita antifranquista un estudi de temps de crisi i revoltes, moviments universitaris, la preparació de la vaga, la primera jornada, la repercussió, el balanç i les conseqüències d’un fet històric.

El llibre està dedicat, a més, a Josep Benet, que va suggerir als autors que fessin aquest estudi.

Albert Calls

'EL NEN 44', de TOM ROB SMITH

2008-07-26T13:08:00.002+02:00

Editat per La Magrana i Espasa.

Per a mi el més colpidor ha estat descobrir l'esgarrifós món estalinista, marc en el que es desenvolupa aquesta novel.la sobre un assassí en sèrie. Fora d'aquest context, la pressió angoixant i la sensació d'impotència que provoca la situació en la qual el protagonista ha de tirar endavant la investigació, perdria la seva força i la seva originalitat.

Ens trobem en un estat repressiu, on tothom és presuntament culpable i on la por és qui realment mana. Enmig d'aquest despropòstit la mort no deixa de ser el menor dels mals, tanmateix, el fet que siguin nens, la manera en que moren, el moment, tot forma part d'un obscur propòsit que s'arrossega des d'un temps passat i que evidencia els perills d'un règim que s'autodefineix com a perfecte i que ningú no pot qüestionar.

Una lectura que arrossega, sens dubte, però que et deixa amb el cor encongit si més no als qui, com jo, tenim un excès de sensibilitat i d'empatia.

Sílvia Tarragó

'UN ÁRBOL CRECE EN BROOKLYN" de BETTY SMITH

2008-07-24T10:18:00.002+02:00

Poques vegades una novel.la ha aconseguit conmoure'm i fer-me sentir tan propera als seus personatges com aquesta.

Des de la primera línea el particular món de la protagonista, tan llunyà en el temps (1911) i en l'espai (Brooklyn), em va acollir amb la honestedad clara i desimbolta de la protagonista, per a arrossegar-me amb ella, en el seu trànsit pels carrers desolats del seu barri il.luminats per espurnes de tendresa i somnis petits, un llibre, una paraula, una cançò, un gest....

Betty Smith va escriure aquest llibre l'any 1943 i, dos anys més tard, Elia Kazan el va adaptar al cinema amb el poc afortunat (pel meu gust) títol de Lazos Humanos, que va ser la seva primera película. Com ha passat amb moltes bones novel.les, el temps i les circumstàncies, van fer que desapareguès fins que Lumen l'ha tornat a recuperar per a fortuna dels lectors.

Escrita molt abans que Las cenizas de Ángelas, és inevitable comparar-les per la seva similitud: la vida dels inmigrants des d'un punt de vista autobiogràfic, però la meva opinió coincideix totalment amb el que diu Juan Manuel de Prada:

"Un árbol crece en Brooklyn es literatura hecha con buenos sentimientos; y tal vez por ello haya sido olvidada, pues la desesperación de nuestra época no soporta que le recuerden que hay razones para seguir viviendo.

Resulta muy aleccionador, por ejemplo, comparar este libro luminoso con el muy amargo de Frank McCourt, Las cenizas de Ángela: ambos cuentan una historia muy similar de claros tintes autobiográficos, ambos están protagonizados por personajes de la misma extracción social, ambos se detienen en enumerar las mismas penurias, pero donde McCourt halla motivos para encenagarse en la
desesperación, Smith encuentra siempre razones para la esperanza que trepa hasta el título de su libro."

Estic contenta d'haver pogut tenir l'oportunitat de gaudir aquest llibre, gràcies al comercial de Random House Mondadori, bon lector, que me la va recomenar i espero que jo, des d'aqui, pugui contribuir a que moltes altres persones gaudeixin com jo ho he fet.

Sílvia Tarragó

PAUL AUSTER TORNA PEL SETEMBRE

2008-07-21T21:02:00.002+02:00

Aquest cop es tracta d'una novel.la i, com és habitual, la publica Edicions 62 en català i Anagrama en castellà. El títol: Un home a les fosques.

Segons ens informa l'editorial es tracta d'una "novel.la devastadora amb múltiples realitats". Sens dubte, l'argument és complex, perillosament proper a l'absurd i la bogeria, tret que ens recorda novel.les anteriors.

La sinopsi ens diu que el protagonista és August Brill, de 62 anys qui s'està a casa de la seva filla a Vermont. Quan no pot dormir, s'inventa històries i en una d'aquestes Owen Brick, un jove mac, desperta al fons d'una mena de pou que no pot escalar. No sap com ha arribat, ni ón és, fins que apareix un militar que l'ajuda a sortir per a que pugui acomplir la seva missió. Amèrica està summergida en una Guerra Civil, ni l'11-S ni la guerra d'Irak han succeït, a partir d'aqui, la història continua amb un deliri en forma faula sobre els nostres dies.

Caldrà veure el resultat d'aquesta reflexió que, segons l'editorial, ens obliga a encararnos a la foscor, al drama de la nit i que celebra, alhora, l'existència dels afectes i dels jocs qüotidians que fan que, malgrat tot, aquest món nostre continui avançant.

Sílvia Tarragó

RIURE EN CATALÀ

2008-07-17T14:05:00.001+02:00

Demà 18 de juliol us esperem a la nostra llibreria, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.

Farem una aproximació a la literatura humorística actual catalana, una literatura humorística 'seriosa' que es fa actualment entre els autors joves de la nostra literatura.

Més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, això és el que demostraran els nostres convidats: dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".

Es tracta dels autors:

- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes Estem en contra.

- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes Paper higiènic i de la novel·la El manuscrito de neopatria.

T'hi esperem demà, a les 20 h a Proa Premià (Carrer del Nord, 71. Premià de Mar).

Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar

'L'ALTRE NOM DE LAURA', de BENJAMIN BLACK

2008-07-15T20:11:00.003+02:00

Editat per Bromera qui ha creat aquest espai per a potenciar l'obra de Benjamin Black (John Banville):

http://www.bromera.com/especial/laura/

Benjamin Black és el pseudònim del reconegut escriptor John Banville, autor de la prestigiosa novel.la El Mar, entre d'altres.

Sílvia Tarragó

'EL CEL DE LES PAPERINES', de JOAN DE DÉU PRATS

2008-07-11T20:35:00.001+02:00

Publicat per Edicions del Pirata

A ‘El Cel de les Paperines’, l’autor explica als lectors la seva infantesa i ho fa a partir de breus capítols seqüencials de la seva vida, que molts podem reconèixer encara perquè hi ha nombrosos temes que són compartits en l’espai i en el temps.

Així, hi trobem l’època de la televisió en blanc i negre, els madelman, l’escola religiosa, les coses que ens ha ajudat a formar-nos com a persones i els valors familiars que consolidem principalment amb els pares i els avis, entre d’altres aspectes vitals.

Joan de Déu Prats reconstrueix, d’aquesta manera, la seva memòria i ho fa en clau de literatura planera, que poden llegir els més joves, però que també desperta interès als que són més grans.

D’altra banda, l’autor ja té escrits més de 70 llibres per a nens i joves, que és la seva especialitat, ha guanyat nombrosos i importants concursos i ha estat traduït a diferents idiomes que van des de l’anglès fins al xinès.

En aquest curiós llibre memorialístic però breu (una rara avis), l’autor ret tribut al seu passat i ho fa des d’una manera molt senzilla, recordant-nos que la vida, moltes vegades, és fluir, un mateix i amb els altres.

Albert Calls

RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA

2008-07-11T11:12:00.001+02:00

RIURE EN CATALÀ!
Una aproximació a la narrativa humorística actual

Col·loqui i lectura de textos amb els escriptors:
XAVIER GUAL
(Premi Pere Quart d’humor i sàtira)
i JORDI CANTAVELLA

Divendres 18 de juliol a les 20h, a Proa Premià
Carrer del Nord, 71. Premià de Mar

Organitzen: Proa Premià i Regidoria de Cultura

BONA FESTA MAJOR

2008-07-09T19:04:00.002+02:00

Amb els pirates a punt de desembarcar i amb els premianencs preparant-se per a la defensa, el nostre poble enceta la Festa Major.

Hem engalanat un dels nostres aparadors amb llibres i algún altre element característic dels pirates, a més, enguany han editat un nou llibre de primília contes L'horta Farrerons té un secret, que es suma al de l'any passat Moros a la costa! així tothom qui ho vulgui pot conèixer la història de l'Esther i l'Omar i alguna cosa sobre el passat d'aquesta vila.

D'alguna manera, tots els que vivim a Premià aportem alguna cosa i una de les iniciatives que m'han agradat és la del Taller de Ioga que proposa una sessio de ioga demà i divendres a les 20 a la plaja de Llevant. Tal com diuen, una bona manera de fer les paus o bé una treva tot relaxant-se prop de les onades. Una activitat a tenir molt en compte.

Gràcies a tots els que fan d'aquesta festa un moment únic, felicitats a tots els premianencs i premianenques i molt bona festa major.

Sílvia Tarragó

EL SECRET DE L'HORTA FARRERONS

2008-07-04T19:52:00.004+02:00

A Premià de Mar tenim un secret, si el voleu saber només cal que llegiu SECRET, SECRET! L'horta Farrerons té un secret, el nou llibre de la col.lecció Primília Contes que edita l'Ajuntament i que arriba a pocs dies de la Festa Major.

Un conte per als més petits que els acosta al passat de la nostra vil.la a través de l'Arnau, un nen que té una peculiar relació amb l'horta, s'expliquen aventures i es fan companyia però hi ha una cosa que l'Arnau no sap i és que ella amaga un secret....

"De vegades, però, l'horta Farrerons calla a mig explicar.
I si l'horta calla...

La terra brilla d'una manera estranya.
La brisa porta olors de misteri.
Els gafarrons abaixen la veu."

El text, de delicats trets poètics, és de Chus Díaz, la il.lustració de Gina Portillo i l'assesorament històric ha anat a càrrec de Ramon Coll.

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Premià de Mar va crear aquesta col.lecció de llibres amb l'objectiu de donar a conèixer als nens i nenes de la comarca el seu patrimoni, fomentar la seva implicació en els afers del seu poble i introduir dins de l'imaginari dels nens i nenes personatges ambientats en el seu municipi, de manera que visquin de manera més propera les tradicions, festes i patrimoni del seu poble i voltants.

Sílvia Tarragó

'LA MAÇONERIA A CATALUNYA' de PERE SÁNCHEZ FERRÉ

2008-07-03T17:33:00.005+02:00

Editat per Editorial Clavell.

LA MAÇONERIA A CATALUNYA, del Doctor en història Pere Sánchez Ferré, és una reedició actualitzada de l'ambiciós treball publicat als anys 80 i que actualment es trobava exhaurit.

És tracta d'una visió global i al mateix temps detallada de la maçoneria en una de les zones amb més implantació i desenvolupament al nostre país, amb més de dues-centes lògies documentades, i amb un influx social i polític que cal conèixer per poder entendre alguns dels fets més rellevants de la història recent de Catalunya. Es pot seguir no només la història de la maçoneria, sinó també del feminisme, el lliure pensament, el pacifisme...

Pere Sànchez Ferrer és doctor en història moderna i contemporania i fa més de 25 anys que investiga la història de la maçoneria. És membre fundador del Centro de Estudios Historicos de la Masoneria Española.

YUKIO MISHIMA

2008-07-01T13:04:00.005+02:00

Fa temps que tenia ganes de llegir a aquest autor, especialment després d'haver descobert Haruki Murakami i haver-me adonat que sóc sensible al pensament oriental, i és justament en aquest moment que apareix per primer cop en català La remor de les onades a la que descriuen com "la més gran història d'amor de la literatura japonesa".

Bé, jo no he començat per aquí, vaig triar Nieve de abril , la primera novel.la de la tetralogia El mar de la fertilidad que es considera el seu testament ideològic. De seguida vaig adonar-me que no té res a veure amb en Murakami, potser la facilitat de retratar la qüotidianeitat analitzant-la al mateix temps, però un cop superada la primera impressió vaig anar deixant-me arrossegar per aquest mar fèrtil i vaig aprendre a gaudir de la sutilesa de les seves reflexions, instantàneas d'emocions congelades, disseccions de l'ànima que ens aboca al precipici de l'inexorable.

Hi ha un paràgraf en el que descriu com copien poemes japonesos els dos nens protagonistes i ho fa amb una delicadesa i una trascendència que fa que aquest fet es converteixi en una cosa meravellosa i única que escapa del temps per a obrir els ulls al protagonista en el present.

Crec que la intensitat de les emocions i dels pensaments poden arribar a ser més colpidores que l'acció, i Mishima aconsegueix endintsar-se al cor mateix del moment i dels protagonistes i, d'alguna manera, fa que ens hi reflectim.

Sílvia Tarragó

AQUEST JULIOL DOS NOUS LLIBRES DE 451 EDITORES

2008-06-28T12:19:00.005+02:00

D'una banda un assaig i de l'altra un recull de relats, i tots dos ens conviden a la reflexió, ens proposen altres móns que podem imaginar aprofitant aquest temps que ens regala la canícula....

Cómo construir una máquina del tiempo
Paul Davies

¿Es posible regresar al futuro? ¿Se puede explorar el pasado? ¿Qué nos hace falta para viajar en el tiempo? ¿Qué ocurriría si lo lográramos?

Este ensayo es una guía precisa para que el lector no especialista en astronomía o en física teórica y cuántica se lance, de una vez por todas, al maravilloso y paradójico viaje a través del tiempo.

Una reflexión brillante, clara y amena, desde la física, sobre los conceptos de pasado, presente y futuro que se manejan en la vida diaria.

Cuarenta sílabas, catorce palabras
Enrique Prochazka

Viajeros por mundos y tiempos que no pueden interpretar, los personajes de estos relatos descubren pronto que el enigma principal se halla en el interior de sí mismos.

Una inteligencia artificial enamorada. Una exploradora de Marte llamada Beatriz, guiada por el viejo Dante en un recorrido insólito. Un hombre perdido con su canoa entre cuevas subterráneas. Una niña sola en la selva...

Enrique Prochazka, dueño de un mundo inquietante, vuelca en sus personajes su particular visión de la antropología y la filosofía.

L'ESCRIPTOR MIQUEL DE PALOL PARLA SOBRE L'OBRA DE VENTURA AMETLLER

2008-06-25T18:11:00.005+02:00

El 8 de juny l'Albert Calls informava en aquest blog que l’Ajuntament de Mataró, el de Pals i Cossetània Edicions acabaven de publicar les novel·les Summa kaòtica i Resta kaòtica, de Ventura Ametller, a partir d’una iniciativa que va impulsar la seva família fa un any. Ahir mateix, el diari AVUI publicava el següent article de Miquel de Palol que paga la pena transcriure aquí:

" El Kaos segons Ametller
Miquel de Palol / Escriptor

S'acaba de recuperar a càrrec de Cossetània la novel·la de Ventura Ametller Summa kaòtica, i dins de la mateixa operació editorial ha aparegut per primer cop la continuació, Resta kaòtica, jugant amb els significats primaris de la suma i la resta com a operacions matemàtiques elementals, tot i que un observador mínimament lletrat, havent advertit que summa duu dues emes i es refereix, per tant, a compendi total, veurà també que resta no indica cap subtracció, sinó que es refereix a allò que queda per concloure. Efectivament, encara que els dos llibres formen part d'un tot -l'argument, els personatges-, sembla oportuna i apropiada la decisió editorial de presentar-los en volums separats, no tan sols per reflectir les condicions històriques, sinó també per l'entitat formal de cada peça en si mateixa.

JO NO SÉ FINS A QUIN PUNT estudiants, crítics i lectors en general tenen avui present Ventura Ametller en les sempre estranyes oracions de la literatura catalana. Per les seves característiques, aquest autor no és una raresa insòlita en el panorama general de la literatura europea del segle XX, però perquè un novel·lista amb aquests trets i aspiracions de tot ordre, però sobretot formals, es faci adequadament visible cal una societat cultural en què els àmbits de l'ortodòxia siguin prou clars, definits i potents per deixar espai mediàtic i acadèmic a les heterodòxies. Això passa a la literatura anglosaxona, a França, a Alemanya i a Itàlia en mesura potser més reduïda, fins i tot en la literatura hispànica, i en dic així per poder-hi incloure aquesta rifa històrica que tenen a Sud-amèrica. Queda clar que el cas de Catalunya és, per dir-ho de forma suau, més problemàtic, i autors sens dubte importants, com Ventura Ametller, que en altres cultures tindrien el seu espai, a la nostra depenen d'operacions puntuals i particulars per existir.

VAIG CONÈIXER LA NOVEL·LA D'AMETLLER quan, passada la primera joventut en braços de la poesia -amb més o menys èxit-, els de la meva generació ens giràvem cap a la narrativa, i va ser l'enyorat amic Valerià Pujol qui me'n va parlar. Veig ara igualment recuperades part de les seves paraules al pròleg de la Summa, on parla de Jarry, Apollinaire i Valle-Inclán com a referents de l'autor; jo hi afegiria Musil i Proust. I, sense ànim d'esmenar la plana a ningú, més que en el Guernica de Picasso, el kaos -real o retòric, depèn de des d'on es miri- d'Ametller em fa pensar en els deliris obscurs i vermells, i molt més bigarrats, de George Grosz, en concret amb les obres corals, en L'enterrament d'Oskar Panizza.

ESTEM, PER TANT, DAVANT D'UN AUTOR que se situa en el deixant de la gran tradició de l'esquerra intel·lectual europea dels temps de les grans revolucions. Estem davant d'una obra practicada per un autor sense deutes estilístics que, des de la desmesura de l'acumulació, desacomplexat pel que fa al preciosisme estètic o als prejudicis de no barreja de codis, de la retòrica de l'excés en fa una raó de ser, un ordre, una intenció. El títol mateix de la primera entrega, essent un oxímoron des del rigor dels significats, és una declaració de propòsits inequívoca: queden molt enrere les cosmovisions tancades i perfectes del Segle de les Llums, però la fragmentació i la descentralitat del pensament actual, inclòs per descomptat el pensament artístic, també és susceptible de recopilació, i per això genera també un llenguatge propi, un llenguatge convuls, sorollós, colorista i negre alhora, que Ametller desenrotlla amb energia i mà ferma amb total coherència amb el seu projecte.

EN ELS TEMPS ACTUALS, ON IMPERA un practicisme mercantilista que fins i tot sembla excessiu dir-ne eclèctic, d'una actitud i d'uns resultats com els de Ventura Ametller es fa difícil dir-ne res que no sembli un tòpic. Tots plegats acabem donant arguments als mestretites! A cop d'aspirar a blindar-la d'antiretòrica, els guardians de l'heterodòxia solen acabar generant una retòrica pròpia, i, tret que s'exerceixi des d'un poder molt fort, tota retòrica juga a la contra d'allò que pretén enaltir.

L'OBRA D'AMETLLER ÉS IMPORTANT, consistent, arrossegadora, discutible en algun punt -la pràctica sistemàtica de la forma no perifràstica del passat simple, per exemple- que no afecta la bondat del tot, sinó que fins i tot n'accentua la dimensió satírica, substancial en el díptic ametllerià, i se situa entre els grans magmes aristotèlics de la primera meitat del segle XX, procedents dels escolis del romanticisme per hipertròfia de les convocatòries de masses corals en un temps en què encara la tecnologia virtual no havia desactivat la força de la presència real de les poblacions enardides, un temps que els que ja tenim una edat encara hem conegut amb una certa esplendor, o sigui no mediatitzades per operacions comercials. Un temps en què el discurs literari tenia -li calia- una important dimensió escènica, ritual, mal que es presentés en forma sarcàstica. L'obra d'Ametller no està lluny, en aquest sentit, de l'Espriu de Primera història d'Esther. Ametller, reiterem-ho, és un gran autor, però, ¿és prou gran la literatura catalana per acollir-lo com es mereix?"

Sílvia Tarragó

RIURE EN CATALÀ A LA LLIBRERIA PROA

2008-06-22T12:24:00.004+02:00

El proper 18 de juliol us esperem a la llibreria Proa Premià, on celebrarem que estem vius i ens tornem a retrobar (i avui dia això ja és molt!), amb un ACTE LITERARI i unes COPES DE CAVA.

RIURE EN CATALÀ

Una aproximació a la literatura humorística actual catalana

Hi ha una literatura humorística 'seriosa' entre els autors joves de la Literatura Catalana que es fa actualment.

I més enllà de l'humor televisiu hi ha vida, com ho demostraran dos autors que practiquen aquest gènere des de la paraula impresa i amb les seves històries divertides, sarcàstiques, crítiques, iconoclastes i escatològiques".

Col·loqui i lectura de textos amb els autors:

- XAVIER GUAL, guanyador del Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb el recull de contes "Estem en contra".

- JORDI CANTAVELLA, autor del recull de contes 'Paper higiènic' i de la novel·la 'El manuscrito de neopatria'.

Divendres 18 de juliol a les 20 h a Proa Premià.

Carrer del Nord, 71. Premià de Mar.

Organitza: Proa Premià i Regidoria de Cultura de Premià de Mar

T'HI ESPEREM I VINE DISPOSAT A RIURE!!!!!!!!

PEL SETEMBRE UNA NOVA NOVEL.LA DE CARE SANTOS

2008-06-21T12:54:00.003+02:00

HACIA LA LUZ
ESPASA

Imparable l'escriptora mataronina Care Santos que, després de l'estiu, ens ofereix un psico-thriller apassionant, segons ens informen de l'editorial.

Serà la segona novel.la que publica amb Espasa, després de l'èxit aconseguit amb la inquietant Muerte de Venus, guanyadora del Premio Primavera de novela, que ens traslladava a l'Iluro romana en una història de suspens ambientada a la nostra comarca.

Hacia la luz, torna a acostar-nos al món paranormal amb el seu protagonista, un doctor especialista en tanatologia obssessionat amb les paraules dels moribuns que, creu, ens porten pistes sobre el més enllà. Les seves investigacions es veuran qüestionades per les queixes fetes arribar a la Seguretat Social mitjançant una inspectora.

Des d'aqui vull donar l'enhorabona a aquesta autora que aconsegueix transmetre als lectors la seva passió per la literatura amb cada nou llibre que fa.

Sílvia Tarragó

ANDREU MARTIN ESCRIU UNA NOVEL.LA BASADA EN EL SEGREST DE "QUINI"

2008-06-17T20:02:00.002+02:00

HatTrick és el títol del nou llibre del reconegut escriptor de novel.la negra Andreu Martín que serà publicada ben aviat per l'editorial Edebé.

Segons ens informa l'editorial, aquesta història té un clar referent en la realitat: el segrest de l'exfutbolista Enrique Castro "Quini" l'any 1980, després de realitzar un gran partit amb el seu equip i marcar dos gols.

El record d'aquest dramàtic esdeveniment va ser la font d'inspiració de l'escriptor, amant del futbol, per a la seva primera incursó en el gènere de la novel.la esportiva, que l'ha dut a endintsar-se a la rerabotiga d'aquest univers per a recrear una trepidant novel.la, amb tots els engranatges del món esportiu: moments màgics i de glòria, però, també, tèrbols i de derrota.

Sílvia Tarragó

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL TREU NOU LLIBRE PER SANT JOAN

2008-06-13T17:05:00.001+02:00

Tretze tristos tràngols és el títol del nou llibre d'Albert Sànchez Piñol que sembla ser que sortirà per la setmana de Sant Joan, segons ens informa la distribuidora.

Editat per La Campana, hi haurà versió en rústega i en cartoné i el seu PVP serà de 14 i 16 euros respectivament.

Es tracta d'un recull de relats, tretze contes que apareixen gairebé tres anys després de la seva darrera obra Pandora al Congo.

Sílvia Tarragó

'ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES', de STIEG LARSSON

2008-06-11T13:17:00.002+02:00

Editat per Columna en català i Destino en castellà.

Aquesta és la primera novel.la de la sèrie Milennium de la qual ja s'han publicat 3 volums a Suècia, França i Alemanya amb un aclaparador èxit. El seu autor, Stieg Larsson, va nèixer a Suècia el 1954 i va morir repentinament d'una crisi cardiaca l'any 2004, després d'haver entregat els tres volums al seu editor i sense haver vist la repercussió de la seva obra.

Fins l'èxit de la trilogia Milennium era més conegut per la seva vessant periodística. Va escriure diferents assaigs sobre economia i era redactor en cap de la revista Expo, una coneguda revista sueca que s'ha convertit en un referent de la lluita independent contra els moviments antidemocràtics.

Com l'autor, el protagonista, en Mikael Blomkvist, és periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium. Un bon dia és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat publicar un treball d'investigació on fa greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país.

Abans d’entrar a la presó, però, rep el curiós encàrrec d'investigar la desaparició de la neboda de Henrik Vanger, un altre home poderós de les finances escandinaves i que si accepta i resol el cas es compromet a entregar-li informació documentada que implica clarament el seu més aferrissat enemic. Per ajudar-lo en aquesta complicada missió, Vanger contractarà els serveis de Lisbeth Salander, una pertorbadora i socialment inadaptada jove amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker informàtica amb qui formarà un tàndem perfecte.

L'escriptor i periodista Sergio Vila-Sanjuán ha dit del llibre "Una gran novel.la d' intriga financera i política que descriu amb gran força el que s'amaga darrera les societats democràtiques".

Sílvia Tarragó

L'OBRA DE VENTURA AMETLLER, RECUPERADA

2008-06-08T12:28:00.002+02:00

L’Ajuntament de Mataró, el de Pals i Cossetània Edicions han publicat les novel·les ‘Summa kaòtica’ i ‘Resta kaòtica’, de Ventura Ametller, a partir d’una iniciativa que va impulsar la seva família fa un any.

Ventura Ametller és el pseudònim literari de Bonaventura Clavaguera Clavaguera. Va néixer a Pals el 1932 i fa molts anys que viu a Mataró. Va ser íntim amic de Josep Pla i aquest el cita diverses vegades a la seva obra. També va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui li va suggerir el nom literari de Ventura Ametller.

La ‘Summa kaòtica’ és una reedició publicada per l’editorial Laia el 1986, dis la col·lecció El Mirall i el Temps. Narra l’etapa republicana que va del 1933 al 1939, però d’una manera sorprenent, defugint el tractament naturalista, interpretant la realitat i embolcallant el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, donant la seva particular visió del món i salvant de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer.

La segona part que tanca el cicle, la ‘Resta kaòtica’, és la cronologia de la derrota, acabada la guerra, amb la posterior repressió i la lluita personal de l’individu per sobreviure.

D’altra banda, Ametller utilitza un agosarada tècnica narrativa, on els personatges tenen diversos noms i es mouen en espais i temps diferentes, que el situen en l’avantguarda literària del país.

Albert Calls

'CRIMS A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIX, de MANUEL BOFARULL i TERRADES

2008-06-08T12:24:00.001+02:00

Publicat per Cossetània Edicions

En uns moments en els quals malauradament els successos estan a l’ordre del dia, ‘Crims a la Catalunya del segle XIX’ aplega onze històries que transcorren per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i 1892 i que van ser narrats amb tota mena de detalls per la premsa de l’època.

Com es destaca en aquest llibre, el segle XIX va ser un moment en el qual els crims i les circumstàncies del procés i compliment de la sentència, eren seguit per la gent gairebé com se segueix el futbol actualment.

Els crims, narrats amb rigor i de forma entenedora, es complementen amb il·lustracions suggerents de la premsa de l’època.

Des del ‘Segrest i mort d’en Gallifa’, un assassinat que va convulsionar el Mataró de 1849, fins a ‘El parricidi de Lleida’, el 1838, ‘Les noies de Folgueroles’ (1858) o ‘Sang al santuari de Foix’ (1892), el lector hi trobarà un ventall d’històries reals transmeses per la premsa que esfereeixen i ens recorden que la crònica negra, per desgràcia, és un fet inherent a l’espècie humana.

L’autor d’aquest llibre, Manuel Bofarull, va néixer a Badalona el 1923. És autor d’una llarga nòmina de títols d’històrica comarcal lligada amb el Penedès. Va guanyar el premi Sant Jordi amb Ia novel·la històrica ‘Els hereus de la terra’, el 1987 i amb ‘Figures vora el rec’ (1995), va ser protagonista de la polèmica edició 1994 del premi Josep Pla.

Albert Calls

LLIBRES DE BUTXACA EN CATALÀ

2008-06-07T10:42:00.004+02:00

Tal i com deia fa dos dies, ahir va sortir a la venda l'edició en butxaca de Kafka a la platja d'Haruki Murakami, juntament amb una variada i molt atractiva oferta amb títols per a tots els gustos.

Fa tres mesos ho anunciava ja en un post en el que feia alguna recomanació dels 22 nous títols entre els que es troben Flor de neu i el ventall secret de Lisa See, Els nostres avantpassats, que aplega tres novel.les d’Italo Calvino, Les set aromes del món, d’Alfred Bosch o Expiació, d'Ian McEwan.

Es tracta de novel.les d'autors catalans com Maria Antònia Oliver, Sílvia Soler, Miquel Martí i Pol, Jaume Cabré, Ferran Torrent... estrangers com Susanna Tamaro, Donna Leon, Ami Tan, Ken Follet... tant contemporanis com Màrius Serra, Jordi Coca, Jostein Gaarder, John Irving, Paul Auster... com clàssics Emily Brönte, Lev Tolstoi, Gustave Flaubert, Stendhal... tant en literatura George Orwell, Corman McCarthy, Emili Teixidor, Jesús Moncada....com en assaig Carme Ruscalleda, Tahar Ben Jelhoun, Sebastià Serrano, Matthew Tree, Naomi Klein.

Ara que s'acosten les vacances és una bona ocassió per aprofitar aquesta oferta de lectures.

Sílvia Tarragó

EL MEU AMOR MURAKAMI

2008-06-05T17:37:00.003+02:00

Ara que són a punt d'aparèixer les edicions en butxaca, tant en català com en castellà, de Kafka a la platja, és un bon moment per a recomenar la seva lectura a aquells qui no hagin descobert encara aquest escriptor.

Precíssament va ser amb aquesta novel.la, Kafka a la platja, que vaig descobrir-lo i em va fascinar, per la manera tan peculiar d'expressar-se i de crear personatges que de seguida et semblen propers, pel desconcert que, de sobte, et sacseja mentre llegeixes i que tan em recorda la filosofia zen.

Hi ha qui diu que aquesta no és la seva millor novel.la, prefereixen L'amant perillosa o Tokio Blues,amb la que es va donar a conèixer aqui, molt més intimista i menys agossarada, però per a mi menys excitant.

En aquests moments m'estic deixant seduïr per El meu amor Sputnik, una història d'amor impossible o no? en qualsevol cas, serà un plaer descobrir-ho.

Sílvia Tarragó

'TRILOGIA DE LA NIEBLA', de CARLOS RUIZ ZAFON

2008-06-02T11:07:00.003+02:00

Publicat per Planeta

Tot i que recentment s’ha publicat ‘El juego del ángel’, nou i súpervendes títol de Carlos Ruiz Zafón, l’autor de ‘La sombra del viento’, ara és un bon moment per revisitar la seva obra inicial, reeditada constantment.

La Trilogia de la Niebla aplega en un sol volum (tot i que es pot llegir per separat, en castellà i en català i en tots els formats possibles) les tres novel·les dirigides inicialment a un públic juvenil que va escriure Ruiz Zafón abans de convertir-se en una celebritat.

Històries emmarcades en col·leccions per a joves, però que poden llegir-se a qualsevol edat. De fet, estem davant de literatura d’evasió, aventures i fantasies desfermades que enganxen des del primer moment i que perfilen les obsessions narratives de l’autor.

En síntesi, a ‘El Píncipe de la Niebla’ es tracta la figura d’un diabòlic personatge capaç de concedir desitjos al preu més alt. A ‘El Palacio de Medianoche’, uns joves s’hauran d’enfrontar a un terrible i mortífer enigma de la història. I a ‘Las luces de setiembre, els protagonistes s’enfronten a un misteri que els durà a viure la més emocionant de les aventures en un laberíntic món de llums i ombres.

Zafón és, avui per avui, un autor traduït a més de quaranta llengües, editat a una cinquantena de països i que ha arribat a milions de lectors.

D’altra banda, a les tres històries de la Trilogia de la Boira caldria afegir-hi el títol ‘Marina’ per perfilar un pack de novel·les que permeten passar una estona immillorable, sense límit d’edat.

Albert Calls